Segons Coromines (DECat V, 524b51), que segueix Meyer-Lübke, la forma MATTA es documenta només en llatí tardà i significava 'estora', des d'on va passar a significar 'extensió de matissar que cobreix el terreny’. Posteriorment, prengué el sentit, per una banda, de ‘colla d’objectes o d’éssers vivents’, ‘ram, ramell’, o bé ‘bosc’, i per l’altra, de ‘matoll, bardissar, mata extensa’ i, finalment, de ‘peu o mata d’una herba o altra planta' . Es retroba també en castellà, portuguès, part de l'occità i en sard.