Palau de Santa Eulàlia
Tipoloxia o caracterització xeogràfica
Étimo
Resum general
Nom al·lusiu als dos edificis (el castell o palau i l'església) històricament més rellevants dels dos nuclis de població que integren el municipi. Palau prové del llatí PALĀTIU i Santa Eulàlia prové del llatí SANCTA EULALIA.
Aspectes geogràfics, històrics, administratius
El municipi està format per dos nuclis de població: Palau i Santa Eulàlia. Santa Eulàlia és el cap administratiu i eclesiàstic i Palau és la capital històrica (GGC vol. 4, p. 185). Antigament s'anomenà Palau (de) s'Ardiaca (s. XIII) perquè el senyor del castell (palau) eren els ardiaques d'Empúries, i a partir del segle XIV els de Besalú. El castell encara s'anomena Palau Sardiaca.
Els elements conservats de l'antic castell de Palau daten del segle XIV excepte la capella de Sant Esteve, que és anterior (del segle X), i s'ajuntà al castell (palau) al segle XIV. Se sap que el palau es trobava en estat de ruïna al segle XV, en temps de l'ardiaca Galceran de Sarriera (1463-1464), i que el seu successor Andreu Alfonsello (1464-1490) el va reconstruir. També hi ha constància de la restauració efectuada en temps de l'ardiaca Benet de Cartellà (1626-1631), en una llinda datada el 1626 amb l'escut dels Cartellà. La torre va conservar-se en tota la seva alçària original fins al 1936-39, quan va caure la part alta. (Font: Batlle i Prats_1972; https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1302 ; https://palaudesantaeulalia.cat/cultura-i-patrimoni/esglesia-de-sant-esteve-de-palau-sardiaca/).
Información específica de étimo para este topónimo
En català és molt freqüent en la toponímia trobar la forma palol, que prové del diminutiu llatí PALATIŎLU 'palauet'. Té el sentit de 'residència senyorial' (OnCat VI, 144b10).
Documentació històrica
Antiga i medieval
- «Palaz» 980
- «Sancta Eulalia» 1017
- «Stae. Eulaliae de Palatio» 1316
- «Palatio Archidiaconi» 1316
- «Par. Stae. Eulaliae de Palacio de Archidiaconi» 1362
(Documentació extreta de OnCat VI, 134a31)
Moderna
- «Palau ó Palau de Sta. Eulalia (antigua Palau Sardiaca)» 1845 (DicMadoz).
Paisatge toponímic proper
Prop de Palau de Santa Eulàlia trobem altres municipis el nom dels quals prové de l'edificació més destacada del poble, com Torroella de Fluvià o Castelló d'Empúries, i també molts microtopònims, com Palol (Torroella de Fluvià) o les Torroelles (del llatí TORRICULAS 'torretes') (Palau-saverdera).
Cognats i topònims relacionats
A Catalunya es troben diversos nuclis de població o disseminats que presenten la forma Palau, com:
- el Palau d'Anglesola (Pla d'Urgell)
- Palau-sator (Baix Empordà)
- Palau-saverdera (Alt Empordà)
- Palau de Noguera (Tremp, Pallars Jussà)
- el Palau de Rialb (la Baronia de Rialb, Noguera)
- Palau Borrell (Viladamat, Alt Empordà)
- Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental)
I també amb la forma Palol.
- Palol de Revardit (Pla de l'Estany)
- Palol (Torroella de Fluvià, Alt Empordà)
- Palol de Farga (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany)
- Palol de Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà)
- Palol (Figueres, Alt Empordà)
- Palol d'Onyar (Quart, Gironès)
Altres topònims formats amb Santa Eulàlia són:
- Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona)
- Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental)
- Santa Eulàlia de Puig-oriol (Lluçà, Osona)
- Santa Eulàlia (Begues, Baix Llobregat)
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org