Toraja
Tipología o caracterización geográfica
Étimo
Ámbito semántico
Resumen general
Probablement Toraja és un topònim d’origen àrab que prové de l'aglutinació de ṭawr + l’antropònim femeníʿAyša. La paraula ṭawr es constata en el diccionari de Federico Corriente (A Dictionary, p. 336) amb el significat de 'muntanya, roca, pedra'. D’altra banda, Elias Terés (1983:16) parla de l’antropònim ʿAyša com una forma femenina ja preislàmica, present en l’onomàstica musulmana en totes les èpoques i àrees; afirma, també que en alguns casos es produïx l’absorció de la y per la š. Per la seua banda, Robert Pocklington (2017: 29) dona el significat ‘viva’ per al nom femení, i indica que en la toponímia pot presentar-se de forma simple com en Castell d’Aixa (Pedreguer), i també en el llinatge, Vinaixa (Lleida).
Considerem probable el pas de Tawr > Tor-, ja que aw está en posición àtona, i este canvi s’ha demostrat en altres casos. A Múrcia existix Az-Zawíya (áa) > La Azohía i Al-Ǧawfīya > s. xiv Aljeufia> s. xv Aljofía> Aljufía, tal com demostra Robert Pocklington en Pautas para el estudio de la toponimia árabe hispánica.
D’altra banda, cal relacionar este topònim amb el Toraixa de Menorca, que Joan Coromines (OnCat I, 274) explica com a aglutinació de ṭūr + l’antropònim femení ʿAyša. El problema d’esta teoria és que la veu ṭūr no s’ha documentat a la Península Ibèrica, encara que figura en els diccionaris àrabs amb el significat de ‘muntanya’ (Corriente, 1991: 482).
Aspectos geográficos, históricos, administrativos
Toraja dona nom a un paratge del terme municipal de Bicorp, situat a una altitud de més de 400 metres per damunt del nivell del mar. Està constituït per una part muntanyosa, però també hi ha diverses finques amb casa i bancals, especialment d'oliveres.
Documentación histórica
Antigua e medieval
Moderna
• "Doce jornales en Toraja" en Capbreu de Bicorb de 1696 (Fons privat de la Família Carlet-Castellar en Arxiu Històric de la Ciudat de Barcelona, signatura: AHCB3-554/5D135-8, carpeta 3, pàg. 57)
• "Dieziocho jornales en Toraja" en Capbreu de Bicorb de 1696 (Fons privat de la Família Carlet-Castellar en Arxiu Històric de la Ciudat de Barcelona, signatura: AHCB3-554/5D135-8, carpeta 3, pàg. 59)
• "Dos carboneras enfrente el tollo de Toraja" en Capbreu de Bicorb de 1696 (Fons privat de la Família Carlet-Castellar en Arxiu Històric de la Ciudat de Barcelona, signatura: AHCB3-554/5D135-8, carpeta 3, pàg. 192).
• "Partida de Toraja" en Informe Fabián y Fuero 1790 (inèdit)
• "Toraja" (1904) Institut Geogràfic i Estadístic. Treballs topogràfics. Plans geomètrics per termes (1.25.000). Terme municipal de Bicorp. Zona 3a. Fulla 1a.
• “Toraja” en Nomenclàtor Toponímic Valencià (NTV) [Consulta: 16/01/2025]
Paisaje toponímico próximo
Dins de la zona d'arabismes estudiats en el terme municipal de Bicorb (Benedriz, Ludey, Cazuma i el Real), Toraja ocupa la parte més alta i muntanyosa en relació amb la resta.
Cognados y topónimos relacionados
- Toraixa Vell (es Castell, Menorca)
- Barranc de Toraixa (es Castell, Menorca)
- Vinaixa (Lleida)
- Castell d'Aixa (Pedreguer)
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org