Quart
Tipoloxía ou caracterización xeográfica
Étimo, evolución, motivación
Derivado
Resumen general
Del llatí QUARTO (MILIARIO), ablatiu singular de l'adjectiu QUARTUS, -A, -UM en referència a la distància, segurament MILIARUM, -I ('milla, mil passes'), en el sentit de ‘quatre milles’ (distància fins a la ciutat, en aquest cas Girona).
Aspectos históricos e administrativos
Poble situat al sud de la ciutat de Girona, al pla entre l'Onyar i els contraforts occidentals de les Gavarres.
Documentat des del segle XIV, a més de l'agricultura i la ramaderia, es va caracteritzar possiblement des del segle XVI per la indústria de la terrissa, a partir de la riquesa del terreny argilós pels cursos fluvials (l'Onyar, però també el Celrè). Posteriorment la proximitat a Girona va facilitar que s'hi establissin altres indústries.
Información específica de étimo para este topónimo
Topònim descriptiu, per la localització a quatre milles de Girona. Són habituals els topònims que remeten a mil·liaris, com Quart de Poblet (València) o topònims documentats com Dutimo < Duodecimo (a. 1002) (Sant Pere de Romaní, Molins de Rei) i Quartum a Santa Eulàlia de Provençana. El cas més rellevant es troba a Osca, envoltada de Tierz, Cuarte i Siétamo.
Hi ha topònims homònims romànics, com Quarto dei Mille a Gènova (Itàlia), Quart a Nimes o Quartes a Pont-sur-Sambre (a França).
Documentación histórica
Antigua y medieval
Quarto (1335), Quart (1359), Sante Margarite de Quarto (1362).
Moderna
Ste. Margarite de Quartu (1691).
Cognados
Quart de Poblet (València).
Cuarte (Osca).
Quarto dei Mille (Gènova, Itàlia).
Quart (Nimes, França).
Quartes (Pont-sur-Sambre, França).
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org
