Espluga Calba, l'
Tipoloxía ou caracterización xeográfica
Étimu
Resume xeneral
Compost del llatí SPĒLUCA 'cova, balma' i CALVA 'calb, pelat' amb el sentit de 'cova sense vegetació'. La forma SPĒLUCA és una variant tardana de SPĒLŬNCA, que té el mateix significat.
Aspectos xeográficos, históricos, administrativos
L'Espluga Calba havia estat una fortalesa àrab. La carta de població és del 1148, atorgada per Ramon Berenguer IV a un grup de cinc famílies. El nom del poble al·ludeix a les coves excavades a la roca que encara subsisteixen. Aquestes coves han tingut diversos usos al llarg del temps i degueren tenir poblament prehistòric. Probablement, el nom aparegué durant el Baix Imperi romà.
Información específica d'étimu pa esti topónimu
Sobre la diversa evolució del terme llatí SPĒLUCA veg. aquest mateix apartat en el topònim Espioja.
Documentación histórica
Vieya y medieval
- «Espluga Calba, 1050-1100», «Spellunca Calva, 1154» (CR II: 73, XXI: 50 i XXIV: 83);
- «illa Spelunca Calva, 1148», «Espulga Calva, 1149» (Font i Rius 1969: 67 i 71);
- «dono vobis per alode illa Spelunca Calva ut habeatis et populetis eam», any 1148 (Bofarull 1849: 57);
- «Espluga Calva, 1149» (OnCat VII, 441a30);
- «ad Espulga Calva» 1149;
- «Espulga Chalba», 1168 (Altisent 1993: 118 i 337);
- «Spulca Calva», 1192 (Pons 1938: 142);
- «ipsam Espulgam Calvam» (Perg. 1193);
- «Spulgam Calbam», 1209 (Bisson 1984: 121);
- «l’Espluga Calba», any 1286;
- «Espluga Calba», any 1251 (Índex vell, 19rv i 21r);
- «Spelunca Calva, 1279», «Spellunca Calva», any 1280 (Rius 1946: 152 i 158);
- «vendita [...] de Spelunca Calva et Savid, de Bordello castrorum, ac in de Sidamunt et Palacii villarum», any 1405 (Bertran 1988:385);
(Citacions extretes de. Rosa M. Anglès (en premsa)).
Moderna
- «locus de Spelluncha Calva» (Perg. 1406/1);
- «Spulga Calva» (Fog. 1497: 292);
- «Spellunce Calve» (Capbr. 1510, 1r);
- «loci Speluncia Calva, archipiscopatis Tarracona» (MN 1620, 50);
- «la Spluga Calba» (Test. 1621, 10)
- «Espluga Calva» any 1845 (DicMadoz)
(Citacions extretes de. Rosa M. Anglès (en premsa)).
Paisax toponímicu de la rodiada
En la mateixa comarca de les Garrigues, es troben moltes balmes i coves ben conegudes en el camp de l'espeleologia, com la cova del Get (la Pobla de Cérrvoles) o la balma murada dels Triquells (la Granadella).
Cognaos y topónimos rellacionaos
Principat
- l'Espluga de Francolí: municipi de la Conca de Barberà.
- Esplugafreda: al municipi de Tremp (Pallars Jussà).
- Espluga de Serra: al municipi de Tremp (Pallars Jussà).
- l'Espluga de Cuberes: al municipi del Baix Pallars (Pallars Jussà).
- l'Espluga: als municipis de Guixers, Gombrèn i Sant Sadurní d'Osormort.
- Esplugues de Llobregat: municipi del Baix Llobregat.
Tant la forma en singular com en plural també s'empra molt per denominar llocs menors: Espluga Plana (Odèn), les Esplugues (Tremp, Cornudella de Montsant, etc.), l'Esplugueta (Baix Pallars), etc.
Catalunya del Nord
- Esplugues: a la comuna de Llo.
- els camps de l'Espluga: a la comuna d'Ur.
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org