Jonquera, la
Tipoloxía ou caracterización xeográfica
Derivado
Resume xeneral
El nom prové del llatí IŬNCU seguit del sufix amb caràcter col·lectiu -ARĬA en el sentit de 'indret ple de joncs'. En català jonquera ha pres el sentit de 'joncar' i de 'indret ple de joncs, jonquerar'.
Aspectos xeográficos, históricos, administrativos
A la Jonquera es donen les condicions ambientals d’humitat que afavoreixen l’arrelament i difusió de la planta. Des del Tractat dels Pirineus (1659) fa de frontera amb França, fet que ha condicionat l'evolució de la població.
Cognaos y topónimos rellacionaos
A Catalunya
- la Jonquera (Amer)
- fondo de la Jonquera (Olèrdola)
- Jonquera (Prullans)
- els Joncarets (Súria)
- el Jonquer (les Planes d'Hostoles)
- el Joncar (Sant Feliu de Codines)
- Jonquerol (Canet d'Adri)
- la Joncosa del Montmell
- Joncadella (Sant Joan de Vilatorrada)
A la Franja d'Aragó
- Valljunquera (Matarranya)
Al País Valencià
- les Jonqueres (Pego)
- la Jonquera (Bétera)
en Toponimia centropeninsular en insular atlántica, PID2024-159776OB-C43, proyecto integrado en Toponomasticon Hispaniae Toponomasticon Hispaniae. Prolongación antroponímica y proyección americana (ToponHisp-PA), financiado/a por MICIU/AEI/10.13039/501100011033. http://toponhisp.org
Coordenadas: 2.874274 42.419439
Las coordenadas en el estado español proceden del IGE
Xentiliciu y nomatos coleutivos
jonquerenc, jonquerenca, jonquerencs, jonquerenques
Antropónimos orixinaos pol topónimu
Les formes derivades del topònim la Jonquera es documenten amb la forma no normativa Junquera, molt present a les comarques del Berguedà, la Garrotxa, la Selva i el Gironès. El cognom Junquera és molt present a tota la península i deu provenir d'altres topònims que presenten la mateixa etimologia que el nostre.
Bibliografía específica
Robla
Redaición: Mar Batlle Gutiérrez
