Garcia
Tipoloxía ou caracterización xeográfica
Étimu
Resume xeneral
Nom d'origen incert que probablement per influència del prenom Garcia s'assimilà a aquesta forma. A Catalunya el nom masculí Garcia/Garsia està ben documentat des de mitjans del segle IX.
Aspectos xeográficos, históricos, administrativos
La vila de Garcia (Ribera de l'Ebre) es troba als vessants d'un petit turó a l'esquerra de l'Ebre. Antigament sembla que hi hagué un poblat ibèric. A la partida dels Planassos (a la dreta del riu) s'han trobat restes d'un hàbitat romà. Els sarraïns ocuparen la part on hi havia hagut el poblat ibèric. El lloc fou conquerit per Arbert Castellvell en temps de Ramon Berenguer IV. Al segle XIX la part del Molar se segregà i formà un municipi independent. La primera documentació cristiana és del 1153, quan Ramon Berenguer IV donà una propietat del terme als templers, i del 1156, també en una donació.
Información específica d'étimu pa esti topónimu
Notem que la terminació de les formes documentades més antigues és en -ceia (Carçeia/Carcheia) i a partir del 1165 ja predomina la terminació en -ia (Carcia/Garsia). A més, en la documentació més antiga, amb una excepció de 1178, la grafia és sempre amb c- inicial i esporàdicament amb k-. De manera que es pot pressuposar que aquestes grafies volien representar el so de la velar oclusiva sorda [k]. Després alternen les formes Carcia i Garsia amb poca variació formal fins al segle XIV. I a partir d'un cert moment el topònim s'assimila a l'antropònim Garcia. Amb tot, localment la pronúncia [kaɾˈsia] fou ben viva fins al segle XX. En les enquestes que Coromines hi feu el 1936 encara era general la pronúncia [kaɾˈsia] en els pobles de la rodalia immediata.
Coromines, tenint present això, considera que el topònim Garcia és d'origen incert, potser en origen vinculat a algun ètim que també té descendència basca; i que probablement per influència del prenom Garcia s'assimilà a aquesta forma (OnCat IV, 313b43 i 314b24). Aquest prenom està documentat a Catalunya des de mitjans del segle IX (RAC p. 313).
Documentación histórica
Vieya y medieval
- “Carçeia” 1153 CoDoACA, vol. IV, doc. 77, p. 210.
- “Carcheia” 1156 Serrano_1995, p. 99.
- “in termino de Cartsia” 1168 Dipl_Tort_1062, doc. 185, p. 240.
- “Carceia” 1170 GGC, vol. V, p. 513.
- “Carcia”, “hominuibus de Carcie” 1172 CoDoACA, vol. VIII, doc. 14, p. 49.
- “castrum de Carzeia” 1174 Dipl_Ent, doc 1, p. 95.
- “Ga(r)chiam cum suis terminis” 1178 Dipl_Tort_1062, doc. 301, p. 375.
- “in termino de Kartxia” 1182 Dipl_Tort_1062, doc. 349, p. 435.
- “usque ad pennas de Abelard de Cartxia” 1205 Dipl_Tort_1193, doc. 661, p. 307.
- “mezchitam de Carcia” 1207 Dipl_Tort_1193, doc. 683, p. 337.
- “in Carcia” 1208 Dipl_Tort_1193, doc. 701, p. 357.
- “Carcia” i “Garcia” 1291-1303 Car_Candi_1904, p. 217-257.
- “castro de Carxea” 1242 Dipl_Ent, doc. 13, p. 117.
- “in termino de More iuxta viam Carcie [...] iuxta viam Carcia” 1288 Dipl_Ent, doc. 24, p. 147-148.
- “Garchia” 1304 Serrano_1995, p. 99.
- “castra et villas de Garcia” 1313 Dipl_Ent, doc. 32, p. 168.
- “Garcia” i “ecclesie de Garcia” 1314 Vist_Past_Tort, f. 32v i 33v, p. 167 i 169.
- “super castro et villa de Garcia” 1320 Dipl_Ent, doc. 34, p. 178.
- “castrum et villam de Carcia” 1336 Dipl_Ent, doc. 47, p. 232, 238.
- “castro de Garsia” 1342 Dipl_Tort_1212, doc. 52, p. 266).
- “lo terme de Carcia” 1344-1358 Capbreu_Ent, f. 21r, p. 54.
- “lo dit terme de Carcia [...] lo loch de Carcia davall la vila [...] hòmens de Móra e de Carcia” 1394 (ADM, L-17/810).
- “Carcia”, “ecclesie de Carcia”, “loci de Carcia”, “ecclesia loci de Carcia” 1428-1429 Galiana_2009, p. 76, 156, 157, 161).
- “l’aljama “dels moros del loch nostre de Carcia” 1439 (Serrano_1995, p. 97).
- “Garcia, terme y parroquia”, “loc de Garcia” 1496 Fogatge_1496, p. 238.
- “Carcia” 1497 Fogatge_1497 vol II, p. 178.
Moderna
- “la llama el vulgo ... Garcia” 1667 Serrano_1995, p. 99, nota 3.
- "Garcia" 1845 DicMadoz.
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org
Coordenadas: 0.650264 41.136974
Las coordenadas en el estado español proceden del IGE
Xentiliciu y nomatos coleutivos
garcià, garciana, garcians, garcianes
Antropónimos orixinaos pol topónimu
El cognom García és el més abundant a la Península, però en la seva major part prové de l'antropònim García i no del topònim Garcia. A Catalunya és probable que una part del cognom García correspongui, de fet, a una castellanització del topònim Garcia. En català és molt habitual emprar topònims com a cognoms com Balaguer, Cervelló, Castellví, Castelló, Tortosa, etc..
Bibliografía específica
Serrano Daura, Josep (1995), "Unes notes sobre Garcia, a la Ribera d'Ebre", Miscel·lània del CERE 10, p. 91-101. Flix: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.
Robla
Redaición: Mar Batlle Gutiérrez
Ventura Castellvell
