Alzina
Tipoloxía ou caracterización xeográfica
Étimu
Resume xeneral
Del nom comú alzina, que prové del llatí tardà ĬLICĪNA 'alzina', femení de l’adjectiu ĬLICĪNU que en el període protoromànic o romànic va acabar per aplicar-se com a substantiu.
Aspectos xeográficos, históricos, administrativos
Pertany al municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), al qual s'incorporà el 1847. Havia pertangut a la pabordia de Mur.
Información específica d'étimu pa esti topónimu
Existeixen diverses variants territorials provinents de ĬLICĪNA, totes elles fruit de diferents evolucions naturals en la nostra llengua. Ja en català medieval hi ha alternança entre al-, ol- i au- inicials com a resultat de les diferents evolucions de l'ètim del llatí vulgar en català:
- ĬLICĪNA > EL(I)CINA > al[ð]ina > alzina.
- ĬLICĪNA > EL(I)CINA > al[ð]ina > alzina > auzina. (l > u. Es produeix la vocalització de la líquida lateral /l/ en posició implosiva).
- ĬLICĪNA > OL(I)CINA > ol[ð]ina > olzina. (al- > ol- La /a/ inicial es transforma en la vocal velar semitancada [o] assimilada per l’alt grau de velaritat de la líquida lateral /l/).
- ĬLICĪNA > OL(I)CINA > oli(z)ina > olina > aulina. (A partir d’una falsa segmentació de l’article femení la: la olina > l’aolina > l’aulina).
Quant a la distribució territorial, les variants es distribueixen de la següent manera. Cal tenir present que els límits territorials dels dialectes poden compartir formes de les varietats veïnes.
- Alzina: català lleidatà, català central, català tarragoní.
- Auzina: català menorquí, català mallorquí, català eivissenc.
- Olzina: català ribagorçà, català pallarès.
- Aulina: català rossellonès, català gironí.
Paisax toponímicu de la rodiada
El mateix nom del municipi al qual pertany Alzina, Sant Esteve de la Sarga, al·ludeix també a una planta. La sarga és un arbust o arbret de la família de les salicàcies molt abundant en la zona.
Cognaos y topónimos rellacionaos
Alzina
- l'Alzina (Vilanova de l'Aguda, la Noguera)
- l'Alzina d'Alinyà (Fígols i Alinyà, Alt Urgell)
- nombroses finques arreu de Catalunya
Aulina
- l'Aulina, nom de diversos masos a la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany
Auzina
- Ausina, indret a Alàs i Cerc (Alt Urgell)
Olzina
- Olzina, indret a Alòs de Balaguer (la Noguera)
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org
Coordenadas: 0.807463 42.084087
Las coordenadas en el estado español proceden del IGE
Xentiliciu y nomatos coleutivos
Antropónimos orixinaos pol topónimu
La forma Alsina correspon a una grafia no normativa de Alzina. És un cognom que es troba a tot el domini lingüístic del català i no necessàriament prové del topònim estudiat, ja que com a microtopònim es troba a molts llocs.
La forma Alzina es troba a la província de Girona i Barcelona i a les illes de Mallorca i Menorca. No és gaire abundant perquè la major part de la població porta la forma prenormativa Alsina.
Bibliografía específica
Robla
Redaición: Mar Batlle Gutiérrez
Pere Navarro Gómez (URV)
