Skip to main content
Tornar a ToponHisp
  • Consulta del diccionario
  • Resultados del proyecto
  • Bibliografía
  • Fuentes
  • Accesu investigadores
esglcaeupt-ptast

la Geltrú

la Geltrú

Tipoloxía ou caracterización xeográfica

Localitat
Idioma del topónimo
Catalán

Étimu

GISALTRUD
Germánico
Deantroponímico » Nome personal

Resume xeneral

De l'antropònim femení d'origen germànic GISALTRUD, segons Coromines OnCat (IV, 343a47).

Aspectos xeográficos, históricos, administrativos

La Geltrú és un antic nucli de població que el 1368 s'uní a Vilanova de Cubelles per formar el poble que s'anomena Vilanova i la Geltrú, a la comarca del Garraf. La Geltrú era la zona més antiga i durant l'alta edat mitjana pertanyé al bisbe de Barcelona. La Geltrú pertanyia al terme del castell de Ribes, de domini episcopal. D'aquí que en les primeres notícies (del segle X) s'anomeni Vila Episcopal (la Bisbal). Vers l'any 1080 s'esmenta el lloc de Guisaltrud. El castell i terme de la Geltrú, que durant molt de temps el tingué la família Ribes, passà per diverses mans fins que el 1359 fou venut. (GGCC, vol. 5: 251, 252, 259).

 

Información específica d'étimu pa esti topónimu

Segons Joan Coromines, la Geltrú prové d'un nom femení d'origen germànic. En la seva primera aproximació el 1937, i després el 1966, proposava com a ètim la forma *WISALTRUD. Posteriorment, en la revisió que fa a l'OnCat (IV, 343a47) sembla decantar-se per la forma GISALTRUD. En tot cas, el nom estaria compost d'un radical GISAL- (o WISAL-) + la terminació femenina -TRUD. 

Els radicals d'origen germànic que comencen per WI- donen en català Gui- (com en WILIELMUS > Guillem), fet que induïa a pensar a Coromines en la forma *WISALTRUD com a ètim del nostre topònim, amb una palatalització tardana del radical. Hauria tingut la següent evolució: *WISALTRUD > Guialtrud > Gialtrú > Geltrú. Ara bé, tenint present que en català el radical GISAL- és molt més productiu que WISAL-, sembla que es podria interpretar la variació ortogràfica de les formes antigues com una simple variació formal que també es dona en altres noms d'origen germànic, on la grafia inicial amb Gi- passa a Gui- per la influència de formes on aquest segment és etimològic. I llavors l'evolució hauria estat GISALTRUD > Gialtrú > Geltrú.

Curiosament, ni en els corpus d'antropònims RAC ni en GermPNKat veiem cap forma similar a *WISALTRUD o GISALTRUD. Sí que hi veiem recollit el també prenom femení d'origen germànic Segetrude (RAC p. 483), documentat a Osona al segle X, que és l'origen del topònim Vila-setrú.

En tot cas en algun moment es va fer una segmentació del tipus se Geltrud en què la primera síl·laba es confongué amb l'article sa (posteriorment la).

Documentación histórica

Vieya y medieval

  • «ipsa Guisaltrud» s. X
  • «kastro Guidaltrudis» 1092
  • «Gisaltrud» 1154 
  • «Guisaltruid» 1183 
  • «Guialtrudem vel Ça Lacuna» 1274 
  • «Gialtrud»1275 
  • «castell de Sa Guialtrun» 1359 
  • «Pere Malor de Cegeltruu» 1412 
  • «la Gialtruu» 1438

(Extret de OnCat IV, 343a47. Veg. també CastCat, vol. III, p. 930 i seg.)

Moderna

  • «Villanueva y Geltrú ó Villanueva de Cubellas» 1845 (DicMadoz).

Paisax toponímicu de la rodiada

En la toponímia de Catalunya es troben molts topònims procedents d'antropònims d'origen germànic, majoritàriament de caràcter masculí, com:

  • Gombrèn (Ripollès) < GUMENSINDUS
  • Guimerà (Urgell) < WIMARA (Guimerano)
  • Llofriu (Palafrugell, al Baix Empordà) < LOTFRIDUS
  • Requesens (la Jonquera, a l'Alt Empordà) < RECOSINDUS
  • Sunyer (Segrià) < SUNIARIUS
Mar Batlle Gutiérrez:  "la Geltrú", 

en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el  MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org 

[consultado en 09-05-2025].
Fecha: 25/03/2025
6126
no-portugues

Coordenadas: 1.728801 41.227595

Las coordenadas en el estado español proceden del IGE

×Cerrar

Visualización de capas

One fine body…

Close Save changes
Transcripción fonética
[lə ʒəɫ'tɾu]
Ensin provincia
Barcelona
Población
68.854 (2023)

Xentiliciu y nomatos coleutivos

Xentiliciu/-os
Ensin datos
Pseudoxentiliciu/-os
Ensin datos

Antropónimos orixinaos pol topónimu

Apellíu
No ha generado apellido
Nome
Nun xeneró nome personal

Bibliografía específica

Nun hai bibliografía

Robla

Redaición: Mar Batlle Gutiérrez

Ministerio de ciencia
Xunta de Galicia
Instituto da Lingua Galega
UPNA
UAM
Universidad de Zaragoza

El proyeutu I+D+I Toponomasticon Hispaniae ta financiáu pol MCIN/AEI/10.13039/501100011033/. La presente aplicación cuntó con una ayuda pa la consolidación ya estruturación d'unidaes d'investigación competitives de la Xunta de Galicia (ED431C 2021/20).

Menú del pie

  • Polítiques de privacidá
  • Polítiques de cookies
  • Contautu
-
-
-
-