Segons Coromines (OnCat IV, 482a10 i DECat IV, 915a22), al costat de l'adjectiu JUDAICU, amb descendents en la major part de la Romània, en llatí tardà degué existir la forma *JUDĔICU, de la qual prové l'adjectiu català medieval juïc, juïga (antigament escrit juhic, juhiga), que presenta el tancament de la Ĕ + iod en i habitual en català (com en LĔCTU > Llit).