Orígens i evolució del nucli urbà de Teulada

Tot i que s’han trobat restes arqueològiques de l’època romana a l’actual avinguda del Mediterrani, procedents d’una vila tardoromana que estava situada a la Torreta, la primera documentació que ens parla de Teulada és del segle XIII, al Llibre del Repartiment, on consta que es fa donació a uns nous pobladors d’unes cases que constituirien la primitiva alqueria de l’època àrab.

La Carta Pobla de Teulada va ser concedida pel rei Pere III l’any 1277 a Bernat Duran i cent companys seus perquè poblaren el lloc de Teulada i les terres dels voltants. A partir d’aquest moment es pot fer un seguiment de l’espai poblat que fins al segle XVI es  va denominar “lloc” i partir d’aquest segle comença ja a denominar-se “vila” com les altres entitats de població de cristians vells de la costa de la Marina Alta, front a  la majoria de pobles de l’interior de la comarca (excepte Murla i Pego), poblats majoritàriament de moriscos o cristians nous.

L’espai urbà de Teulada va estar rodejat de muralles almenys des del segle XIV, amb ampliacions posteriors, sobretot als segles XVI i XVII; d’aquesta època és la Vila Nova, part intramurs que s’estén des de la línia que marca l’actual carrer de Migdia en direcció a l’est, fins a arribar a la muralla que tancava el poble per aquesta part.

Posteriorment, al segle XVIII, es formaren el Raval i el raval de la Creu (o plaça de la Creu i carrer de la Mar), el carrer de les Roques, el carrer de Sant Antoni, i ja a  finals del segle XIX, el carrer Nou.

Després, al primer terç del segle XX, s’ampliarà la trama urbana cap a l’oest amb el carrer de l’Ermita (actual de Las Palmas) i cap a l’est amb l’actual plaça de la Constitució i l’avinguda de Santa Caterina, que seguia el camí de la Mar.

Ja cap als anys 60 d’aquest segle s’amplia l’espai urbà amb les “cases Noves” i segueix als 70 amb l’avinguda del Mediterrani i carrers adjacents. Les últimes actuacions en l’ampliació de l’espai urbà són relativament recents: carrers al nord de l’avinguda de Santa Caterina i al nord i est del carrer Nou.

La toponímia tradicional dels carrers i places de Teulada s’ha mantingut inalterada durant segles fins ben entrat el segle XX; a partir d’aquest moment comença a canviar la denominació oficial d’alguns carrers i places, depenent de les circumstàncies polítiques, però mantenint-se sempre en la parla popular les denominacions tradicionals.

Aspecte admiisratius

El topònim Teulada ha aparegut als documebts com a :

- Lloc de Teulada:   1277. Carta Pobla: “hereditates sive loca de Motayla et de Teulada…”

       - Arxiu del Regne de Vlència, Pocesos de Madrid, Letra L, 86)  (pg 3):  “…Bernat Cortes, elet e diputat per los prohomens e consell del  dit lloch de Teulada…”

- Baronia de Teulada: 1635. ARV, Roiç de Corella, caixa 18, 102: “pobles del marquesat de Guadalest y demes baronies de Calp, Benisa Teulada…”

- Fort de Taulada: 1587. ARV. Reial Audiència, 844: s.f.: “resulta ser molt necessari fer hun fort en la yglesia del dit fort de Taulada...”

- Universitat de Teulada: 1587. ARV. Reial Audiència, 844: s.f.: “a petició del síndic de la universitat de Teulada...”

- Vila de Teulada: 1555. T B L: 295: “... en lo vas eo fosa hon estan sepultats tots los de ma parentela cituada e constituida en lo fosar de la dita vila de Teulada”.

- Parroquia; 1791. Fab y Fue: 478 rº: “La parroquia de villa de Teulada o Taulada ya existía…