Teulada
Tipoloxía ou caracterización xeográfica
Étimo
Resumen general
El topònim Teulada apareix al llarg dels segles amb diverses variants escrites: Teulada, Taulada, Tablada, Theulada, Teulà, Tenlada, Teulata, Teulaga.
Des del segle XIII, en què apareix el nom de Teulada al Llibre del Repartiment, la documentació que tenim és abundant. Són diverses les formes en què apareix escrita; la més antiga de totes és doble Teulada/ Taulada (Llibre del Repartiment, edició d’Antoni Ferrando); aquesta doble forma no desapareixerà del tot en molts segles i així a l’informe de l’Arquebisbe Fabián y Fuero (1791) també dóna aquesta dos variants.
Una altra forma és Tablada que apareix en textos escrits en castellà, possiblement per estar més pròxima a aquesta llengua (recordem que n’hi un altre topònim com aquest a Sevilla).
Les altres variants (Theulada, Teulata, Tenlada, Teulaga) són o bé simples variants escrites o bé error de l’escrivà que desconeix la pronúncia o la forma escrita més comuna del topònim.
Documents:
1249. Llibre del Repartiment del Regne de València (ed. A. Ferrando): 80: “Bn de Salent, P. Gili et Felip de Caldes, unicuique singulas domos, V jovatas et XXXVII aliis populatoribus sociis vestris...in Benigaugi et Moschayra et Teulada…”
1249. Llibre del Repartiment del Regne de valència (ed. A. Ferrando): 81 vº: “R. de Fabricis, B, P in Paratela est inter Morayra et Taulada…”
1277, Carta Pobla (Arxiu de la Corona d'Aragó, Real Cancilleria, Registros, núm. 40,fol 10 rº) ; “hereditates sive loca vocata de Motayla et de Taulada et de Rafal de Benimarcho...”
1448. Formularium Diversorum Instrumentorm, (edició de Josepa Cortés 1986), 28:“.. Quod es actum Teulate, Anno a Nataivitate Domini MCCCCXXXXVIII”.
1563. Arxiu Corona d'Aragó, Consell d’Aragó, 761, doc 103, f 11 rº :“… y otra mas se podria aser donde vienen a guardar de noche los de Tablada”
1611. Escolano, Gaspa, Décadas.: 44: “don Francisco de Palafox, señor de la baronia de Calpe, Benisa y Tablada, en este reino”
1826. Miñano, S., VIII: 428: “Teulada, Villa secular de España. Provincia y arzobispado de Valencia. Partido de Denia”
Aspectos históricos e administrativos
Orígens i evolució del nucli urbà de Teulada
Tot i que s’han trobat restes arqueològiques de l’època romana a l’actual avinguda del Mediterrani, procedents d’una vila tardoromana que estava situada a la Torreta, la primera documentació que ens parla de Teulada és del segle XIII, al Llibre del Repartiment, on consta que es fa donació a uns nous pobladors d’unes cases que constituirien la primitiva alqueria de l’època àrab.
La Carta Pobla de Teulada va ser concedida pel rei Pere III l’any 1277 a Bernat Duran i cent companys seus perquè poblaren el lloc de Teulada i les terres dels voltants. A partir d’aquest moment es pot fer un seguiment de l’espai poblat que fins al segle XVI es va denominar “lloc” i partir d’aquest segle comença ja a denominar-se “vila” com les altres entitats de població de cristians vells de la costa de la Marina Alta, front a la majoria de pobles de l’interior de la comarca (excepte Murla i Pego), poblats majoritàriament de moriscos o cristians nous.
L’espai urbà de Teulada va estar rodejat de muralles almenys des del segle XIV, amb ampliacions posteriors, sobretot als segles XVI i XVII; d’aquesta època és la Vila Nova, part intramurs que s’estén des de la línia que marca l’actual carrer de Migdia en direcció a l’est, fins a arribar a la muralla que tancava el poble per aquesta part.
Posteriorment, al segle XVIII, es formaren el Raval i el raval de la Creu (o plaça de la Creu i carrer de la Mar), el carrer de les Roques, el carrer de Sant Antoni, i ja a finals del segle XIX, el carrer Nou.
Després, al primer terç del segle XX, s’ampliarà la trama urbana cap a l’oest amb el carrer de l’Ermita (actual de Las Palmas) i cap a l’est amb l’actual plaça de la Constitució i l’avinguda de Santa Caterina, que seguia el camí de la Mar.
Ja cap als anys 60 d’aquest segle s’amplia l’espai urbà amb les “cases Noves” i segueix als 70 amb l’avinguda del Mediterrani i carrers adjacents. Les últimes actuacions en l’ampliació de l’espai urbà són relativament recents: carrers al nord de l’avinguda de Santa Caterina i al nord i est del carrer Nou.
La toponímia tradicional dels carrers i places de Teulada s’ha mantingut inalterada durant segles fins ben entrat el segle XX; a partir d’aquest moment comença a canviar la denominació oficial d’alguns carrers i places, depenent de les circumstàncies polítiques, però mantenint-se sempre en la parla popular les denominacions tradicionals.
Aspecte admiisratius
El topònim Teulada ha aparegut als documebts com a :
- Lloc de Teulada: 1277. Carta Pobla: “hereditates sive loca de Motayla et de Teulada…”
- Arxiu del Regne de Vlència, Pocesos de Madrid, Letra L, 86) (pg 3): “…Bernat Cortes, elet e diputat per los prohomens e consell del dit lloch de Teulada…”
- Baronia de Teulada: 1635. ARV, Roiç de Corella, caixa 18, 102: “pobles del marquesat de Guadalest y demes baronies de Calp, Benisa Teulada…”
- Fort de Taulada: 1587. ARV. Reial Audiència, 844: s.f.: “resulta ser molt necessari fer hun fort en la yglesia del dit fort de Taulada...”
- Universitat de Teulada: 1587. ARV. Reial Audiència, 844: s.f.: “a petició del síndic de la universitat de Teulada...”
- Vila de Teulada: 1555. T B L: 295: “... en lo vas eo fosa hon estan sepultats tots los de ma parentela cituada e constituida en lo fosar de la dita vila de Teulada”.
- Parroquia; 1791. Fab y Fue: 478 rº: “La parroquia de villa de Teulada o Taulada ya existía…
Documentación histórica
Antigua y medieval
1249. Ll. Rep (ed. A. Ferrando): 80: “Bn de Salent, P. Gili et Felip de Caldes, unicuique singulas domos, V jovatas et XXXVII aliis populatoribus sociis vestris... in Benigaugi et Moschayra et Teulada…”
1249. Ll Repartiment (ed. A. Ferrando): 81 vº: “R. de Fabricis, B, P in Paratela est inter Morayra et Taulada…”
1277, Carta Pobla; “hereditates sive loca vocata de Motayla et de Taulada et de Rafal de Benimarcho...”
1448. Formularium diversorum instrumentorum (ediió Jospa Corés, 1986). 28:“.. Quod es actum Teulate,. Anno a Nataivitate Domini MCCCCXXXXVIII”.
1563. ACA, Consell d'Aragó, 761, doc 103, f 11 rº (Ap. BAÑULS-BOIRA, 21) “… y otra mas se podria aser deonde vienen a guardar de noche los de Tablada”
1611. ESCOLANO, G.: 44: “don Francisco de Palafox, señor de la baronia de Calpe, Benisa y Tablada, en este reino”
Moderna
1826. MIÑANO, S.: VIII: 428: “Teulada, Villa secular de España. Provincia y arzobispado de Valencia. Partido de Denia”
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/