Ginestar
Tipologia edo geografia karakterizazioa
Derivado
Laburpen orokorra
Del llatí *GENĔSTARE 'ginestar', compost de GENĔSTA seguit del sufix -ĀRE, emprat per construir col·lectius botànics (com ginebrar, joncar, etc.). El tancament de la e > i per influència de la consonant palatal amb què està en contacte és habitual en català: GENĔSTA > genesta (ant.) > ginesta, com en GERUNDA > Gerona (ant.) > Girona.
Geografi, historia, administrazio alderdiak
Fou conquerit a mitjans del segle XII, en temps de Ramon Berenguer IV. Pertangué als templers i a la comanda de Miravet. Inicialment, s'anomenà Mas de Ginestar, tal com apareix en la carta de població del 1206.
Dokumentazio historikoa
Antzinatekoa eta Erdi Arokoa
"Geraldum de Genestar" 1200 (OnCat IV, 353b30).
"Genestar" 1289 (OnCat IV, 353b31).
"Genestar" 1359 (OnCat IV, 353b32).
Garaikidea
"Ginestar (ant. masia de la Ginesta)" 1845 (DicMadoz).
kognatuak eta erlazionatutako leku izenak
- Ginestar (Sant Gregori, el Gironès).
- el Ginestar (Viladecans).
- Ginestar (Castellar de la Ribera), masia.
- Serra del Ginestar (Sant Feliu de Llobregat, al Baix Llobregat).
- Serra de Can Ginestar (entre Porqueres i Sant Miquel de Campmajor, al Pla de l'Estany).
En català existeixen altres topònims que al·ludeixen a un lloc on abunden les ginestes. Segons Coromines, també tindrien aquest valor abundancial:
- Ginestarre (Esterri de Cardós), d'origen preromà.
- la Ginestosa (Molló), amb el sufix abundancial -osa (< -OSUS, -OSA).
- Ginestet (Sora), amb el sufix abundancial -et (< -ETUM, -ETA).
- la Ginesta, microtopònim molt abundant. Antigament era habitual emprar el nom de la planta amb valor col·lectiu.
- les Ginestes i les Genestes, microtopònims de diversos llocs de Catalunya que també al·ludeixen a un lloc on abunden les ginestes.
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org