Bellulla
Tipologia edo geografia karakterizazioa
Derivado
Laburpen orokorra
De l'adjectiu femení BELLULLA, diminutiu del llatí BELLA 'maca', que fou emprat com a antropònim en època medieval.
Geografi, historia, administrazio alderdiak
És un veïnat de Canovelles (Vallès Oriental) que pren el nom del santuari de la Mare de Déu de Bellulla, la capella del qual ja estava en construcció el 1279. Segons Garcia-Pey_InvGen (vol. 2, p. 269), "en escriptures dels anys 1298 i 1305 ja s’esmenta la casa o Santuari de la Verge de Bellulla". Del 1611 al 1835 pertanyé als dominicans de Santa Caterina (Barcelona). Al segle XIX es transformà en masia privada i avui dia es coneix amb el nom can Recolons. L'antiga imatge de la Mare de Déu de Bellulla era venerada com a advocada de la vista (GGCC, vol. 6, p. 221).
Leku izen honentzako informazio berezkoa
Joan Coromines (OnCat II, 412a17) afirmava "cal reconèixer que probablement no manca raó Mn. J. Segura (La Veu del Monts. 1896, 107), ben informat en coses de pietat i d'església, en suggerir que vingui d'un NP femení Bellula, derivat de bellus 'bell'." En el corpus d'antropònims medievals catalans (RAC p. 167) s'hi troben Bellus (fem. Bella) i els seus diminutius, Bellullus (fem. Bellolla) i Bellellus (fem. Bellella). I en CoDolCat (DipMontalegre 86) es troba un Arnau Bellul en un document del 1109. De manera que, efectivament, seria plausible pensar en la forma diminutiva femenina d'aquest antropònim com a origen d'aquest topònim.
Com que la Mare de Déu de Bellulla és protectora de la vista, popularment es considera que Bellulla seria una construcció derivada de bell ulla 'la dels ulls bells, nets de taca o malura'.
Dokumentazio historikoa
Antzinatekoa eta Erdi Arokoa
- "Parroquia y terme de St. Feliu de Canavelles, fogajat ha 17 de juliol 1553 per Bertomeu Pi. Jaume Beluar” (ACA, núm. 2.598, f. XXXXIIII, JIF, p. 352).
(Extret de Garcia-Pey_InvGen vol. 2, p. 266)
Garaikidea
- “Joaquim Masuet i Bernet, una peça de terra en el paratge anomenat Santuari de Bellulla plantada de secà, cereals i vinya, que ocupa una extensió de cinquanta-cinc àrees, vuit centiàrees i cinquanta-vuit miliàrees, terra que fou comprada a Joan Garriga. Serra Pau, de Granollers: Les cases núms-11 i 12 del quarter del Migdia” (AMCANV, QLO62, núm. 69, nota addicional 164, 165). (APC)
- “Bellulla” (AMCANV, plànol geomètric, any 1854).
- “Núm. 19. Biluya: Esteve Grau Mompart” (AMCANV, PM1924).
(Extret de Garcia-Pey_InvGen vol. 2, p. 266)
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org
