Cornellà del Terri
Tipoloxía ou caracterización xeográfica
Étimu
Resume xeneral
Cornellà prové del llatí CORNELIANU(M), nom personal llatí derivat de CORNELIUS que presenta el sufix llatí -ĀNUS emprat per indicar la propietat. Terri és el nom del riu que passa pel costat de la població, d'origen preromà no indoeuropeu, llatinitzat en la forma STERRIA.
Información específica d'étimu pa esti topónimu
Cornellà
Com altres nuclis de població de la zona, aquest nom pertany al grup de topònims formats a partir del nom del propietari d'una antiga vil·la romana. Aquests noms es formaven afegint el sufix masculí -ĀNUS (fundus o preaedium) o el femení en -ĀNA (villa), segons el gènere del referent, al nom del propietari: CORNELI + ĀNU(S) ('de Corneli'). Posteriorment, prengué el determinatiu del Terri per la proximitat al riu homònim i per diferenciar-se d'altres nuclis de població homònims.
Terri
El nom Terri (Sterri o Esterri en època medieval) sembla que és d'origen preromà no indoeuropeu. Es documenta per primera vegada a mitjans del segle IX amb motiu de la fundació de la cel·la monàstica de Sant Andreu situada super fluviam Sterriam. Amb el temps, el segment inicial es- s'interpretà com l'article masculí es derivat de IPSE, que posteriorment fou substituït per la forma el (< ILLE). Notem també que la forma moderna ha perdut la -a final, d'acord amb la tendència a suprimir la -a final dels segments finals posttònics acabats en -ia. L'evolució seria Sterria > Esterri(a) > es Terri > el Terri.
Segons Coromines, la forma medieval Esterri estaria relacionada amb els topònims pirinencs d'Esterri d'Àneu i Esterri de Cardós (OnCat, IV, 158a48).
Documentación histórica
Vieya y medieval
Cornellà
- "villa Corneliano" 862, 986 (AtlcGir p. 24 i 89.)
- "in Corneliano" 986 (AtlcGir p. 24 i 89).
- "ecclesiam Corniliani" 1097 (OnCat vol. III, p. 437).
- "Cornella" 1359 (OnCat vol. III, p. 437).
- "Sti. Petri de Corniliano" 1362 (OnCat vol. III, p. 437).
Terri
- "fluvium Sterriam" 844, 892 (OnCat vol. VIII, p 268 i AtlcGir p. 95).
- “Balneolas (...) in caput Sterriae” 879 (OnCat vol. VIII, p 268).
- "Esterria" 1029 (OnCat vol. VIII, p 268).
- "la riera anomenada Sterria" 1076 (OnCat vol. VIII, p 268).
- "Sancti Andree de Sterria" 1188 (OnCat vol. VIII, p 268).
- "Sent Andreu d'Esterria" 1359 (OnCat vol. VIII, p 268).
Moderna
Paisax toponímicu de la rodiada
Prop de Cornellà del Terri, i en general en la zona que s'estén al voltant de Girona i al llarg del riu Ter, hi ha topònims provinents del nom del propietari conservats probablement en l'indret on sorgiren en època romana (AtlcGir p. 35):
- Caçà (< CACIANUS)
- Cervià (< CERVIANUS)
- Celrà (< CELERANUS)
- Corçà (< QUARTIANUS)
- Flaçà (< FLOCIANUS)
- Romanyà (< ROMANIANUS)
Cognaos y topónimos rellacionaos
Catalunya
- Cornellà de Llobregat
- Cornellana (al municipi de la Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell), que prové del mateix ètim però amb el sufix femení.
Catalunya del Nord
- Cornellà de la Ribera
- Cornellà del Bercol
- Cornellà de Conflent
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org
Coordenadas: 2.815257 42.089268
Las coordenadas en el estado español proceden del IGE
Xentiliciu y nomatos coleutivos
cornellenc, -enca, -encs, -enques.
Antropónimos orixinaos pol topónimu
El cognom Cornellà és més nombrós a les províncies de Girona i Lleida, properes als 3 topònims de la Catalunya del Nord. Inicialment, els propietaris del castell portaven el cognom Cornellà.
El cognom Cornellana es localitza principalment a la província de Lleida i d'Astúries, on trobem els topònims homònims.
Bibliografía específica
Robla
Redaición: Mar Batlle Gutiérrez
