Caldes de Montbui
Tipoloxia o caracterització xeogràfica
Étimo
Resum general
Topònim compost de Caldes, que prové del llatí CALĬDAS '(aigües) calentes', que al·ludeix a les aigües termals del lloc, i de Montbui, grafia aglutinada de mont (del llatí MONTE) i un segon element (BOBIN) que probablement és un antropònim d'origen germànic, segons Coromines (OnCat V, 337a6; AtlCBarc p. 62).
Aspectes geogràfics, històrics, administratius
Són molts els llocs en què la presència de deus termals motiva aquest mateix nom. En època romana Caldes era una població important, tal com demostren les excavacions arqueològiques. En la documentació de l'època carolíngia es documenta com a lloc o com a vil·la a la primera meitat del segle X. I es menciona també una mena de comarca del *Caldès, que suggereix la idea que aquesta població tenia les funcions de lloc central. El fet que tingués dues esglésies, la de Santa Maria i la Sant Pere, confirma la importància d'aquesta població (AtlCBarc p. 88). El nom del nucli de població donà nom a la riera homònima. A partir del segle XII passà denominar-se Caldes de Montbui per la proximitat al castell de Montbui, situat dalt d'un tossal i ben conegut i visible.
Información específica de étimo para este topónimo
Caldes
En català, la forma CALĬDAS segueix dues evolucions ben documentades: caldes i caules. Caldes, de caràcter més conservador, s'acaba imposant sobre la forma popular Caules al segle XVII.
Montbui
És el nom del castell situat en un tossal que pertanyia a la baronia propera a Caldes. Montbui és una forma composta de mont i un segon element que probablement és un antropònim d'origen germànic, segons Coromines (OnCat V, 337a6; AtlCBarc p. 62). Als segles IX i X els antropònims d'origen germànic (fràncic i sobretot gòtic) ja havien estat molt transformats. La documentació més antiga és Boi, que alterna amb Bui en els anys posteriors. Amb el pas del temps, quan els parlants ja no reconeixien cap antropònim, es va reinterpretar com a Montebovino 'mont de les vacades' (1210) per etimologia popular. En origen, seria un cas similar al de Montbaig, ara anomenat puig de Sant Ramon, a Viladecans, en què el segon element és un antropònim ben documentat (Baio, Baig).
Documentació històrica
Antiga i medieval
Caldes
- "Caldas" 937, 939, 942 (AtlCBarc p. 169).
- "locum Caldense" 937 (CCB 209) (AtlCBarc p. 169).
- "in Vallense, in locum Kaldense" 944 (OnCat III, 191a19).
- "terminio de Calidas" 988, 989 (Moreu-Rey 1962:50).
- "Calles" 957, 988 (Moreu-Rey 1962:50).
- "in comitato Barch., in locum Callense" 957 (OnCat III, 191a20).
- "villa de Caulibus" 1210, 1218 (Moreu-Rey 1962:50).
- "Cales" 1217 (Moreu-Rey 1962:50).
- "Caules de Muntbuy" 1315, 1359, 1374 (Moreu-Rey 1962:50).
- "loco balneorum de Caulis de Montebovino" 1392 (Moreu-Rey 1962:50).
- "Calidis de Montebovino" 1304 (Moreu-Rey 1962:50).
- "Caldes de Muntbuy" 1322 (Moreu-Rey 1962:50).
Montbui
- "Monte Boi" 970 (CCB 567, 31 H) (AtlCBarc p. 176)
- "montem crepidinis bui" 1011? (Moreu-Rey 1962:144).
- "Monte bui" 1017 (Moreu-Rey 1962:144).
- "castrum quem vocant Mons-boium" 1043 (Moreu-Rey 1962:144).
- "ipsum chastrum de Montbui" 1059 (Moreu-Rey 1962:144).
- "Monte boy" 1081 (Moreu-Rey 1962:144).
- "Monteboino" 1113 (Moreu-Rey 1962:144).
- "Castri Montibovini" 1189 (Moreu-Rey 1962:144).
- "Kastri de Monteboyno" 1195 (Moreu-Rey 1962:144).
- "Montebovino" 1210 (Moreu-Rey 1962:144).
- "Castrum de Montebuyno" 1229 (Moreu-Rey 1962:144).
Moderna
Paisatge toponímic proper
El terme de Caldes de Montbui és ple de fonts i safarejos que suggereixen l'abundància d'aigua de la zona. Igualment, prop de les Escaldes de la Catalunya del Nord trobem els Banys; i prop del balneari de Blancafort (Tarragona) hi ha el Pou Calent.
Cognats i topònims relacionats
Catalunya
- Caldes de Malavella (la Selva).
- Caldes d'Estrac o Caldetes (el Maresme).
- Caldes de Boí (al municipi de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça).
- Caldes de Músser (al municipi de Lles de Cerdanya, a la Cerdanya).
- En compostos: la Fontcalda o font dels Xorros a Gandesa. I Fontscaldes (al municipi de Valls) i Fontscaldetes (al municipi de Cabra del Camp), tot i que més aviat es deu a un trasllat toponímic o algun altre motiu perquè no són zones d'aigües termals.
Andorra
- Escaldes (parròquia d'Escaldes-Engordany), que conté aglutinat i fossilitzat l'antic article es 'el' (del llatí ĬPSU).
Catalunya del Nord
- Les Escaldes (al municipi de Vilanova de les Escaldes), amb l'antic article fossilitzat i aglutinat i precedit de l'article modern.
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org