Quart
Tipoloxia o caracterització xeogràfica
Étimo
Derivat
Resum general
Del llatí QUARTO (MILIARIO), ablatiu singular de l'adjectiu QUARTUS, -A, -UM en referència a la distància, segurament MILIARUM, -I ('milla, mil passes'), en el sentit de ‘quatre milles’ (distància fins a la ciutat, en aquest cas Girona).
Aspectes geogràfics, històrics, administratius
Poble situat al sud de la ciutat de Girona, al pla entre l'Onyar i els contraforts occidentals de les Gavarres.
Documentat des del segle XIV, a més de l'agricultura i la ramaderia, es va caracteritzar possiblement des del segle XVI per la indústria de la terrissa, a partir de la riquesa del terreny argilós pels cursos fluvials (l'Onyar, però també el Celrè). Posteriorment la proximitat a Girona va facilitar que s'hi establissin altres indústries.
Información específica de étimo para este topónimo
Topònim descriptiu, per la localització a quatre milles de Girona. Són habituals els topònims que remeten a mil·liaris, com Quart de Poblet (València) o topònims documentats com Dutimo < Duodecimo (a. 1002) (Sant Pere de Romaní, Molins de Rei) i Quartum a Santa Eulàlia de Provençana. El cas més rellevant es troba a Osca, envoltada de Tierz, Cuarte i Siétamo.
Hi ha topònims homònims romànics, com Quarto dei Mille a Gènova (Itàlia), Quart a Nimes o Quartes a Pont-sur-Sambre (a França).
Documentació històrica
Antiga i medieval
Quarto (1335), Quart (1359), Sante Margarite de Quarto (1362).
Moderna
Ste. Margarite de Quartu (1691).
Cognats i topònims relacionats
Quart de Poblet (València).
Cuarte (Osca).
Quarto dei Mille (Gènova, Itàlia).
Quart (Nimes, França).
Quartes (Pont-sur-Sambre, França).
en Toponimia centropeninsular en insular atlántica, PID2024-159776OB-C43, proyecto integrado en Toponomasticon Hispaniae Toponomasticon Hispaniae. Prolongación antroponímica y proyección americana (ToponHisp-PA), financiado/a por MICIU/AEI/10.13039/501100011033. http://toponhisp.org
