Igualada
Tipologia edo geografia karakterizazioa
Etimoa
Ámbito semántico
Derivado
Laburpen orokorra
Del llatí aqua lata, nom compost per l'acusatiu aqua 'aigua' i l'adjectiu en acusatiu lata 'ampla, escampada', latus, -a, -um, en el sentit de 'riu ample'.
Geografi, historia, administrazio alderdiak
La formació del nucli urbà d'Igualada es produeix al llarg del segle X, a partir d'una capella dedicada a Santa Maria que depenia de l'abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès.
La ciutat es troba a la riba esquerra del riu Anoia, al centre de la conca d'Òdena, en una zona fèrtil i que era una important cruïlla de camins. La privilegiada situació en la via de comunicació entre Barcelona i Lleida va afavorir que esdevingués un mercat important.
Existeixen topònims formats a partir del mateix ètim a diverses llengües romàniques: gallec Agolada, Agualada; portuguès Agolada de Cima; italià Acqualata (top. antic; Corneto, Ascoli).
Leku izen honentzako informazio berezkoa
Inicialment devia correspondre a un nom fluvial, de caràcter descriptiu, per la situació geogràfica característica: la denominació designava el pla on s'estenien les aigües de l'Anoia i on es va formar la població.
L'evolució del segon element solament presenta sonorització: LATA > lada. En el cas del primer element, AQUA, a més de la sonorització de la Q > g (com en EQUA > egua), el pas de la forma AQUA a la solució més evolucionada, Igua-, correspon al tancament a > e > i, que també es produeix en casos com AEQUALE > egual (antic) > igual per influència d'una U o una I (com en AESTIVU > estiu > istiu (col·loquial)): Aqualata > Agualada > Egualada > Igualada (> Igulada popularment).
Dokumentazio historikoa
Antzinatekoa eta Erdi Arokoa
Aqua Lata (978), Aqualata (978), Agolata (1002), Aqualata (1023), Aqualadda (1023), Aqualata (1075), etc.; Aigualada (1235-1236), Ygualada (1589)./node/323
Garaikidea
Igualada (1719 (Estadístiques de població), 1787 (Floridablanca), 1845 (Madoz), 1899 (Balari), 1908-1919 (Cels Gomis).
kognatuak eta erlazionatutako leku izenak
AQUA: topònims catalans que incorporen el nom AQUA: Aiguabella (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà); Aiguablava (Begur, Baix Empordà); Aiguafreda (Vallès Oriental); Aiguamúrcia (Alt Camp); Aiguaviva (Gironès); etc.
LATA: topònims catalans que incorporen l'element LATA > lada: Comalada, tossal de la (Cervera, Segarra) i nombrosos topònims que inclouen Comalada (i Comalats) llatí cumba lata; la Guàrdia Lada (Montoliu de Segarra, Segarra) germànic wardjan i ll. lata; Peralada (municipi, Alt Empordà) llatí petra lata; Vilada (municipi, Berguedà) llatí villa lata.
Topònims romànics que corresponen a AQUA LATA: it. Acqualata (Corneto, Ascoli, les Marques): “L’8 settembre 1231 l’Imperatore Federico II concede all’Ordine Teutonico delle terre presso Corneto, in località Acqualata.”; Gall. Agolada, San Lourenzo da Agualada (Coristanco, A Coruña).
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org
