Abiar, l'
Tipologia ou caracterização geográfica
Étimo
Resumo geral
Prové de l'àrab al-abyár, plural de bir, i té el valor de 'els pous'. L'article aràbic ha estat reinterpretat com a català a partir de l'ús del nom de lloc com a sintagma preposicional: d'Al-Abiar> del Abiar> de l'Abiar.
Aspetos geográficos, históricos, administrativos
Igual com va ocórrer amb tantes altres alqueries andalusines arran de la conquesta cristiana del segle XIII, la d'Al-Abiar acabà despoblada. Quant a l'emplaçament, el nucli de població històric és situat dins del terme actual del Poble Nou de Benitatxell (Marina Alta). Històricament, pertanyia al terme general de Dénia, fins a la qual hi ha una vintena de quilòmetres en direcció nord.
Tanmateix, amb aquesta denominació es coneix un bon grapat de noms de lloc històrics o actuals, oficials o no, repartits entre els térmens del Poble Nou de Benitatxell i Teulada com, per exemple, el barranc, el coll, el tossal, el camí (dos), els pous, la muntanya, la partida, la solana de l'Abiar, etc.
Informação específica de étimo para este topónimo
El procés d'adaptació de l'article aràbic al català degué consolidar-se al llarg del segle XVII per com a final del XVI encara trobem en els documents la variant Alabiar mentres que a final del Siscents ja apareixen les formes del Abiar i la Abiar.
Quant a La Abiar que esmenta E. Terés (Terés_Nómina, 317) cal aclarir que no prové de fonts arxivístiques medievals sinó de la història de Dénia que va publicar Roc Chabàs en el darrer quart del segle XIX.
Una altra qüestió és a quin gènere caldria adscriure Abiar. En la documentació, per exemple en fer el plural, unes voltes apareix en femení les Abiars i unes altres en plural els Abiars. Al Poble Nou, l'ús oral en plural és en femení; en singular no podem distingir-ho a causa de l’apòstrof.
Documentação histórica
Antiga e medieval
- "alcheria vocata Ablabiar" 1277 (Soldevila_Pere el Gran_II, 100, doc. 88)
- "alchareas vocatas Benitegell et Alabiar" 1316 (Almenara, 2008: 27)
Moderna
- "cum termino alcaree de Alabiar" 1591 (ACCV-JC, 11804, 00.01)
- "alcareas de Benitagell e de Alabiar" 1592 (ACCV-JC, 11805, 03.01)
- "Las heredades que estos han tenido en esos años son varias. La 1a se llama la Abiar." 1689 (CLERO396, f. 33)
- "en lo territori nomenat de Benitachell y alqueria dita del Abiar, situat y possat dins los térmens generals de la ciutat y marquesat de Dénia" 1698 (ACCV-LR, f. 45v)
- "y con el barranco nombrado de Abiar," 1698 (ACCV-LR, f. 53)
- "incluint dins dit territori la alqueria del Abiar, travesant per mig del dit territori lo barranch del Abiar a hon està la albeurada comuna dels bestiars propis dels vehins de dita universitat de Benitachell, restant dins lo <dit> territori la dita alqueria del Abiar, barranch y albeurada." 1698 (ACCV-LR, f. 92)
- "y por tremontana, con la cahida de les Abiars" 1733 (AUTOS, f. 48)
- "se deve poner y construir el quinto mojón en la partida del Coll del Abiar" 1733 (AUTOS, f. 50v)
- "lindava y linda ... por poniente ... y con el monte del Coll de Abiar" 1733 (AUTOS, f. 52v)
- "asta la alquería del Abiar ... y desde dicha alquería del Albiar" 1733 (AUTOS, f. 52v)
- "se pasa a la alquería del Abiar, que también queda incluida dentro de dicho término de Benitachell," 1733 (AUTOS, f. 58)
- "Y se declara que dicha alquería de la Abiar queda incluida dentro del término de Benitachell." 1733 (AUTOS, f. 59v)
- "en la partida del Abiar" 1733 (AUTOS, f. 62v)
- "en el término de la villa de Teulada, partida de Abiar." 1745 (ACCV-JPC, 7137, f. 14)
- "un pedazo de tierra en la partida dels Abiars," 1745 (ACCV-JPC, 7137, f. 17)
- "en el término de esta villa de Teulada, partida del Coll del Aviar" 1746 (ACCV-JPC, 7137, f. 90)
- "continuando línea recta al barranco del Albiar" 1766 (CONCÒRDIA, f. 21v)
- "siguiendo el barranco del Abiar y pasando al pozo y fuente llamada de la Beurada del Abiar" 1766 (CONCÒRDIA, f. 22)
- "Les Abiars Altes" 1995 (BOLUFER, 1997: 174)
- "el camí de les Abiars Altes" 1996 (TopdelPobleNou, 24)
- "la partida l'Abiar Alta" 1999 (TopdelPobleNou, 24)
Cognatos e nomes de lugares relacionados
A Granada hi ha un carrer d'Arabial que pren el nom d'un paratge homònim absorbit per la ciutat en la dècada de 70 del segle XX. L'etimologia del nom és DᾹR AL-ABYᾹR 'la casa dels pous' (Terés_Nómina, 317 i LexTopAnd, 236). En aquest indret hi havia la finca d'estiu dels García Lorca, la Huerta de San Vicente, que ara forma part del parc de Federico García Lorca.
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org
