Pasar al contenido principal
Volver a ToponHisp
  • Consulta del diccionario
  • Resultados del proyecto
  • Bibliografía
  • Fuentes
  • Acceso investigadores
esglcaeupt-ptast

Flamisell, el

Flamisell, el

Tipología o caracterización geográfica

Riu
Idioma del topónimo
Catalán

Derivado

FLUMEN » -CELLU

Resumen general

Del llatí flumencellu, nom derivat de l'acusatiu neutre flumen 'riu, curs d'aigua superior' amb el sufix -cellu, amb valor diminutiu en llatí.

Aspectos geográficos, históricos, administrativos

El Flamisell és un curs d'aigua rellevant, que ja es troba documentat des del segle X. Neix del cercle lacustre del cap de la vall Fosca, al municipi de la Torre de Cabdella, i travessa la vall, des de la capçalera, passant pel terme de Senterada, fins a la Pobla de Segur, on desguassa a la Noguera Pallaresa. Com a afluent, seria, per tant, un riu petit respecte de la Noguera Pallaresa, una denominación inicialment descriptiva que es va toponimitzar.

Información específica de étimo para este topónimo

En català no són habituals els hidrònims provinents de flumen: com a nom comú, flom / flum, no s'ha conservat, malgrat que la documentació medieval (flum d'Ebre (1272), flom de Lobregat (s. XIII), flum de Noguera (1519), etc.) demostra que era viu per designar els cursos d'aigua més importants (en aquesta funció va ser substituït per riu, que inicialment tenia un altre valor, el que seria l'actual riera); i com a nom propi, toponimitzat, solament ha generat (o s'ha conservat) el nom Flamisell (d'aquest riu) i el nom Flamisella, que correspon a la denominació d'un riu, un estany, un estanyol i una muntanya del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà).

Molts dels rius més importants per cabal i recorregut tenen noms preromans (l'Ebre documentat Hiberus flumen; el Segre doc. Sicoris flumen; el Ter doc. Ticer flumen, etc.), mentre que molts dels cursos fluvials que es podrien considerar secundaris presenten una denominació d'origen llatí o romànic, com el Flamisell, el Cardener (Cardasinarium s. X 'camp de cards'), el Congost (Congustum s. XII 'pas estret') o la Tordera (rivo Tordaria s. X, derivat de tord, nom d'ocell).

Com indiquen Joan Coromines i Xavier Terrado [X. T.] (OnCat, IV 226b17-227b41), Flamisell correspon a un nom format a partir de l'acusatiu neutre flumen i, per tant, d'un forma llatina inicial flumencellu (en masculí en el cas del Flamisell i en femení, flumencella, en el cas dels topònims de Lladorre, Flamisella), i no prové d'una forma *flumicellu malgrat l'absència de la n en la forma catalana. En l'evolució romànica, la N s'acaba perdent davant de la sibilant, NS > [z], com en pensare > pesar, defensa > devesa, tonsa > tosa (Batlle, Martí, Moran, Rabella 2016: 133). 

El canvi Flo- > Fla- és també habitual per diferenciació de les velars quan la o està en contacte amb l, de la mateixa manera que clotell > clatell (DECat, II, 741b32).

La documentació antiga, amnem Flumicello (973; Bolòs i Hurtado, 2012: 41 i 145), reflecteix com al final del segle X el descriptiu emprat en el llatí medieval era el provinent d'amne, de manera que el derivat de flumen, Flumincello, ja no es devia relacionar amb el seu valor hidrogràfic originari, 'riu  petit', sinó que es devia interpretar solament com a nom propi.

El sufix -cellu no és habitual en la toponímia catalana, però sí que és present en noms que ja l'incorporen en llatí, ja que no és un sufix actiu per formar diminutius en català: ocell < aucellu, jovencell < iuvencellu, poncella < pulicella, etc. (Moll, 2006: 249).

Topònims romànics paral·lels: Río Flumencillo (Burgos); Fiumicello (nom d'una comuna a Údine i d'un riu, que neix a San Marino i passa per l'Emília-Romanya). Hi ha algun altre topònim hispànic format a partir de flumen, com el Río Flumen (Osca), present al nom de les poblacions de Bellestar del Flumen, San Juan del Flumen i San Lorenzo del Flumen. I algun altre diminutiu romànic a partir de flumen, com Flumet a Savoia (doc. nantum Flumeto (1290) Nègre 1991, II, 1.079).

 

Documentación histórica

Antigua e medieval

Flumicello (973), flumen Cello (1068), Flumicell (1010-1035).

Moderna

El Flamicell (Geografia General de Catalunya, 1908-1918), Flamisell (DCVB).

Cognados y topónimos relacionados

Flamisella (riu, estany, estanyo i muntanya de Lladorre, Pallars Sobirà).

Joan Anton Rabella Riba:  "Flamisell, el", 

en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el  MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org 

[consultado en 09-05-2025].
Fecha: 30/10/2024
2367
no-portugues

Coordenadas: (0.966389 42.368287

Las coordenadas en el estado español proceden del IGE

×Cerrar

Visualización de capas

One fine body…

Close Save changes
Transcripción fonética
[lo flami'zeʎ]
Provincia
Lleida
Población (INE)
Sin datos

Gentilicio y apodos colectivos

Gentilicio(s)
Sin datos
Seudogentilicio(s)
Sin datos

Antropónimos originados por el topónimo

Apellido
No ha generado apellido
Nombre
No ha generado nombre personal

Bibliografía específica

Rabella Ribas, Joan Anton. 2019. Els noms dels rius catalans. Onomàstica 5, 205-225.

Firmas

Redacción: Joan Anton Rabella Riba

Ministerio de ciencia
Xunta de Galicia
Instituto da Lingua Galega
UPNA
UAM
Universidad de Zaragoza

El proyecto I+D+I Toponomasticon Hispaniae está financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/. La presente aplicación contó con una ayuda para la consolidación y estruturación de unidades de investigación competitivas de la Xunta de Galicia (ED431C 2021/20).

Menú del pie

  • Políticas de privacidad
  • Políticas de cookies
  • Contacto
-
-
-
-