Tal com proposa Coromines (OnCat, s.v. Castigaleu), és un "compost del llatí CASTELLUM 'fort, castell' amb el nom de persona aràbic Ḫallâf", però hem de matisar que el nom aràbic andalusí devia ser més aviat Ḫalâf, del que s'han identificat fins a 88 casos de Ḫallâf, segons la Prosopografia de los ulemas de Al-Andalus (PUA), on trobem ulemes amb aquest nom a Osca (un que va viure entre el 947 i el 1030), Saragossa o Tortosa, per exemple, en canvi no en trobem cap anomenat Ḫallâf, però sí que n'hi ha un qnomenat Ḫallūf, però aquest no ens podria donar Galef > Galeu. La resta del raonament que ofereix Joan Ferrer i Costa (redactor, juntament amb el mateix Coromines, d'aquesta entrada de l'OnCat) sí ens sembla correcte: "Castell palatalitza la e en Castil(l), i després la dissimilació elimina la l-; la -f aràbiga en fi de mot es confon sovint amb -b (DECat, s.v. garrafa i garrofa) i la Ḫ dona g (cf. Margalef < marğ Ḫallâf: per això es passà de Ḫalef a -galef (1171 ss.) i d'aquí a galev, -eu (1620)". I aporta un document d'Osca del 1098 on s'esmenta un home anomenat Halib: "In Osca illas casas q. fuerunt de Alamin Ibn Halib" (Revista de Aragón, 1902 [fasc. 1: gener], p. 68 [correspon a l'article "Donación de unas casas en Huesca, hecha por Pedro I a Sancho Garcés", transcripció d'Eduardo Ibarra d'un document de l'Arxiu de la Corona d'Aragó]).