Abiar, l'
Tipoloxía ou caracterización xeográfica
Étimu
Resume xeneral
Prové de l'àrab al-abyár, plural de bir, i té el valor de 'els pous'. L'article aràbic ha estat reinterpretat com a català a partir de l'ús del nom de lloc com a sintagma preposicional: d'Al-Abiar> de Labiar (o del Abiar)> de l'Abiar.
Aspectos xeográficos, históricos, administrativos
Igual com va ocórrer amb tantes altres alqueries andalusines arran de la conquesta cristiana del segle XIII, la d'Al-Abiar acabà despoblada. Quant a l'emplaçament, el nucli de població històric és situat dins del terme actual del Poble Nou de Benitatxell (Marina Alta). Històricament, pertanyia al terme general de Dénia, fins a la qual hi ha una vintena de quilòmetres en direcció nord.
Tanmateix, amb aquesta denominació es coneix un bon grapat de noms de lloc històrics o actuals, oficials o no, repartits entre els térmens del Poble Nou de Benitatxell i Teulada com, per exemple, el barranc, el coll, el tossal, el camí (dos), els pous, la muntanya, la partida, la solana de l'Abiar, etc. (Ivars_1995, 124; Ivars_2006, 124 i TopdelPobleNou, 23)
Información específica d'étimu pa esti topónimu
El procés d'adaptació de l'article aràbic al català degué consolidar-se al llarg del segle XVII per com a final del XVI encara trobem en els documents la variant Alabiar mentres que en el Siscents ja apareixen les formes Abiar, sense article, Labiar, del Abiar i la Abiar. La variant de 1277 Ablabiar podria estar reflectint que l'article hauria passat a formar part del nom i, per tant, faria falta incloure'l una altra volta: Al-labiar.
Quant a La Abiar que esmenta E. Terés (Terés_Nómina, 317) cal aclarir que no prové de fonts arxivístiques medievals sinó de la història de Dénia que va publicar Roc Chabàs en el darrer quart del segle XIX.
Una altra qüestió és a quin gènere caldria adscriure Abiar. En la documentació, per exemple en fer el plural, unes voltes apareix en femení les Abiars i unes altres en plural els Abiars. Al Poble Nou, l'ús oral en plural és en femení; en singular no podem distingir-ho a causa de l’apòstrof.
Documentación histórica
Vieya y medieval
- "alcheria vocata Ablabiar" 1277 (Soldevila_Pere el Gran_II, 100, doc. 88)
- "alchareas vocatas Benitegell et Alabiar" 1316 (Almenara, 2008: 27)
Moderna
- "cum termino alcaree de Alabiar" 1591 (ACCV-JC, 11804, 00.01)
- "alcareas de Benitagell e de Alabiar" 1592 (ACCV-JC, 11805, 03.01)
- "los hereters de Benitagell y Labiar" 1611 [s. XVII] (Palau, 1975: 132)
- "que oy estan reducidos a alquerías particulares como son Benisadeví, Alcúdia, Beniaŀlà, Abiar, Albardanera, Viñals, Benitagel y algunos otros." s. XVII (Palau, 1975: 131)
- "alqueries de Tarràdola, Luca, Benitagel, Labiar, Font de Andó, Ullastre, Clavell y altres que estan dins terme particular de dita ciutat" 1662 (VISURA, f. 1)
- "Onofre Salvador, síndich dels terratinents de les alqueries de Benitachell y Abiar" i "Onofre Salvador, en nom de síndich y procurador dels terratinents de les alqueries de Benitachell y del Bihar" 1662 (PROCÉS1662, 19 i 20 de desembre)
- "Los hereters de les alqueries de Benitagell y Labiar" 1686 (CONSELLS, fot. 4)
- "Las heredades que estos han tenido en esos años son varias. La 1a se llama la Abiar." 1689 (CLERO396, f. 33)
- "en lo territori nomenat de Benitachell y alqueria dita del Abiar, situat y possat dins los térmens generals de la ciutat y marquesat de Dénia" 1698 (ACCV-LR, f. 45v)
- "y con el barranco nombrado de Abiar," 1698 (ACCV-LR, f. 53)
- "incluint dins dit territori la alqueria del Abiar, travesant per mig del dit territori lo barranch del Abiar a hon està la albeurada comuna dels bestiars propis dels vehins de dita universitat de Benitachell, restant dins lo <dit> territori la dita alqueria del Abiar, barranch y albeurada." 1698 (ACCV-LR, f. 92)
- "en el término de dicho lugar [el Poble Nou de Benitatxell], a la falda del tosal Gros, en la partida del Aviar" 1733 (ACCV-LV, f. 223)
- "y por tremontana, con la cahida de les Abiars" 1733 (AUTOS, f. 48)
- "se deve poner y construir el quinto mojón en la partida del Coll del Abiar" 1733 (AUTOS, f. 50v)
- "lindava y linda ... por poniente ... y con el monte del Coll de Abiar" 1733 (AUTOS, f. 52v)
- "asta la alquería del Abiar ... y desde dicha alquería del Albiar" 1733 (AUTOS, f. 52v)
- "se pasa a la alquería del Abiar, que también queda incluida dentro de dicho término de Benitachell," 1733 (AUTOS, f. 58)
- "Y se declara que dicha alquería de la Abiar queda incluida dentro del término de Benitachell." 1733 (AUTOS, f. 59v)
- "en la partida del Abiar" 1733 (AUTOS, f. 62v)
- "donde el dicho término de Teulada encuentra con tierras de Labiar y Benitachell" 1737 (ESCRIPTURA, fot. 7)
- "en el término de la villa de Teulada, partida de Abiar." 1745 (ACCV-JPC, 7137, f. 14)
- "un pedazo de tierra en la partida dels Abiars," 1745 (ACCV-JPC, 7137, f. 17)
- "en el término de esta villa de Teulada, partida del Coll del Aviar" 1746 (ACCV-JPC, 7137, f. 90)
- "que el mojón que sigue y se halla sobre /47/ el tosal del Coll del Abiar no está allí bien puesto" i "a buscar la montaña o collado cuyas aguas vesantes a Teulada bajan de la coma del Coll del Abiar" 1762 (REDONDÉS, 46v i 52)
- "Y de los antiguos lugares, oy partidas, de Benisadeví, Alcúdia, Beniatlà y Abiar" 1766 (INSTRUCCIÓ, fot. 182)
- "continuando línea recta al barranco del Albiar" 1766 (CONCÒRDIA, f. 21v)
- "siguiendo el barranco del Abiar y pasando al pozo y fuente llamada de la Beurada del Abiar" 1766 (CONCÒRDIA, f. 22)
- "juntamente con las [aguas] de 5 abundantísimos pozos, de los cuales 2 se encuentran hacia el S., y los 3 restantes por la parte del NO. en el barranco llamado de la Abiar" 1845 (DicMadoz ACV, 169)
- "Bcoº del Abiar” i “partida de les Ebiars" 1859 (MapAlCoello)
- "Está situado en el sitio denominado Abiar" 1899 (ACTLL_0069877, f. 1v)
- "Les Abiars Altes" 1995 (Bolufer, 1997: 174)
- "el camí de les Abiars Altes" 1996 (TopdelPobleNou, 24)
- "la partida l'Abiar Alta" 1999 (TopdelPobleNou, 24)
Cognaos y topónimos rellacionaos
A Granada hi ha un carrer d'Arabial que pren el nom d'un paratge homònim absorbit per la ciutat en la dècada de 70 del segle XX. L'etimologia del nom és DᾹR AL-ABYᾹR 'la casa dels pous' (Terés_Nómina, 317 i LexTopAnd, 236). En aquest indret hi havia la finca d'estiu dels García Lorca, la Huerta de San Vicente, que ara forma part del parc de Federico García Lorca.
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org