Querol
Tipoloxía ou caracterización xeográfica
Derivado
Resume xeneral
Prové del llatí *CARIO 'pedra, roca' > quer amb el sufix diminutiu -ŎLU > -ol. Des del segle X ja es troba el diminutiu querol emprat com a apel·latiu i com a topònim.
Aspectos xeográficos, históricos, administrativos
El terme és extraordinàriament muntanyós. El poble es troba aturonat a 565 m d'altitud i encara conserva restes de l'antic castell, que fou enderrocat el 1835 durant la primera guerra carlina. Sembla que les tropes franques començaren a ocupar aquesta zona cap al 950. L'any 993 era d'Ansulf, qui el donà en testament al monestir de Sant Cugat. El 996 Sendred el vengué a Hug de Cervelló i cap al 1053 quedà sota l'autoritat de Guerau Alemany de Cervelló i formà part de la baronia de Cervelló fins que el 1528 passà a mans dels Barberà i cap al 1597 a les dels Saiols.
Información específica d'étimu pa esti topónimu
Segons Coromines (OnCat III, 471b10), ocasionalment *CARIOLU va donar Crou(s) i no Querol, com PALATIOLU > Palol (Palou).
Malgrat que al final de l'edat mitjana es va perdre l'ús generalitzat de les formes quer (< *CARIO) i quera (< *CARIA) com a apel·latiu, foren uns mots molt productius que també donaren lloc a l'adjectiu querós/querosa, el col·lectiu queret, el també diminutiu querot, l'augmentatiu queràs, etc. La major part d'aquestes formacions es poden trobar encara en la toponímia catalana i en la toponímia avui desapareguda però documentada (veg. Gulsoy_1996).
Documentación histórica
Vieya y medieval
- Kerol 986 Cart_St.Cugat I, 147.
- «opido uocitato Cherolo» 990 Cart_St.Cugat I, 207.
- castri Cheroli 1018 Llibre Blanch, 7.
- Cherol 1089 Cart_St.Cugat II, 394.
- Cerol 1185 Cart_St.Cugat II, 302.
- Berenguera de Querol 1200 Miret i Sans_1906, 244
- Querol 1244 Miret i Sans_1910, 344.
- Querol 1359 CoDoACA XII, 32.
Moderna
- Querol 1845 (DicMadoz).
Paisax toponímicu de la rodiada
Més o menys prop de Querol es poden trobar altres noms que al·ludeixen a l'orografia rocosa o muntanyosa de la zona com Rocafort de Queralt, Montblanc, Rocacorba, Montagut, Sant Martí Sarroca, etc. Querol, que pertany a la comarca de l'Alt Camp, està a tocar del Penedès, nom que prové de PĬNNETU 'penyalar', en referència a l'orografia de la zona i a la presència de penedos o castells roquers (OnCat VI, 192b5).
Cognaos y topónimos rellacionaos
Catalunya
- Querol, petit nucli de població a Cornellà del Terri (Pla de l'Estany).
- Querol, poblet de cases escampades a la Garriga (Vallès Oriental).
Catalunya del Nord
- Querol, a Porta, situat a la dreta del riu homònim.
Andorra
- el Querol, microtopònim a la parròquia d'Ordino.
- pleta/estany/riu del Querol a la parròquia de Canillo.
País Valencià
- tossal de Querol, microtopònim a Benassal.
En general, a tot el domini lingüístic català es troben topònims derivats de quer.
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org
Coordenadas: 1.396981 41.423846
Las coordenadas en el estado español proceden del IGE
Xentiliciu y nomatos coleutivos
Querolí, querolina, querolins, querolines.
Querolenc, querolenca, querolencs, querolenques.
Antropónimos orixinaos pol topónimu
El topònim Querol ha generat el cognom homònim, que es troba a tot Catalunya, Castelló, València, Alacant i a les Illes Balears amb diferent densitat. També es troba a la província d'Osca, Saragossa i Terol.
La forma Carol correspon a la grafia no normativa del cognom Querol. Es troba a Catalunya.
Bibliografía específica
Robla
Redaición: Mar Batlle Gutiérrez
