Querol
Tipologia edo geografia karakterizazioa
Derivado
Laburpen orokorra
Prové del llatí *CARIO 'pedra, roca' > quer amb el sufix diminutiu -ŎLU > -ol. Des del segle X ja es troba el diminutiu querol emprat com a apel·latiu i com a topònim.
Geografi, historia, administrazio alderdiak
El terme és extraordinàriament muntanyós. El poble es troba aturonat a 565 m d'altitud i encara conserva restes de l'antic castell, que fou enderrocat el 1835 durant la primera guerra carlina. Sembla que les tropes franques començaren a ocupar aquesta zona cap al 950. L'any 993 era d'Ansulf, qui el donà en testament al monestir de Sant Cugat. El 996 Sendred el vengué a Hug de Cervelló i cap al 1053 quedà sota l'autoritat de Guerau Alemany de Cervelló i formà part de la baronia de Cervelló fins que el 1528 passà a mans dels Barberà i cap al 1597 a les dels Saiols.
Leku izen honentzako informazio berezkoa
Segons Coromines (OnCat III, 471b10), ocasionalment *CARIOLU va donar Crou(s) i no Querol, com PALATIOLU > Palol (Palou).
Malgrat que al final de l'edat mitjana es va perdre l'ús generalitzat de les formes quer (< *CARIO) i quera (< *CARIA) com a apel·latiu, foren uns mots molt productius que també donaren lloc a l'adjectiu querós/querosa, el col·lectiu queret, el també diminutiu querot, l'augmentatiu queràs, etc. La major part d'aquestes formacions es poden trobar encara en la toponímia catalana i en la toponímia avui desapareguda però documentada (veg. Gulsoy_1996).
Dokumentazio historikoa
Antzinatekoa eta Erdi Arokoa
- Kerol 986 Cart_St.Cugat I, 147.
- «opido uocitato Cherolo» 990 Cart_St.Cugat I, 207.
- castri Cheroli 1018 Llibre Blanch, 7.
- Cherol 1089 Cart_St.Cugat II, 394.
- Cerol 1185 Cart_St.Cugat II, 302.
- Berenguera de Querol 1200 Miret i Sans_1906, 244
- Querol 1244 Miret i Sans_1910, 344.
- Querol 1359 CoDoACA XII, 32.
Garaikidea
- Querol 1845 (DicMadoz).
Hurbileko leku izenak
Més o menys prop de Querol es poden trobar altres noms que al·ludeixen a l'orografia rocosa o muntanyosa de la zona com Rocafort de Queralt, Montblanc, Rocacorba, Montagut, Sant Martí Sarroca, etc. Querol, que pertany a la comarca de l'Alt Camp, està a tocar del Penedès, nom que prové de PĬNNETU 'penyalar', en referència a l'orografia de la zona i a la presència de penedos o castells roquers (OnCat VI, 192b5).
kognatuak eta erlazionatutako leku izenak
Catalunya
- Querol, petit nucli de població a Cornellà del Terri (Pla de l'Estany).
- Querol, poblet de cases escampades a la Garriga (Vallès Oriental).
Catalunya del Nord
- Querol, a Porta, situat a la dreta del riu homònim.
Andorra
- el Querol, microtopònim a la parròquia d'Ordino.
- pleta/estany/riu del Querol a la parròquia de Canillo.
País Valencià
- tossal de Querol, microtopònim a Benassal.
En general, a tot el domini lingüístic català es troben topònims derivats de quer.
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org
Coordenadas: 1.396981 41.423846
Las coordenadas en el estado español proceden del IGE
Herritarren izena eta talde izengoitiak
Querolí, querolina, querolins, querolines.
Querolenc, querolenca, querolencs, querolenques.
Leku izenak sortutako jende izenak
El topònim Querol ha generat el cognom homònim, que es troba a tot Catalunya, Castelló, València, Alacant i a les Illes Balears amb diferent densitat. També es troba a la província d'Osca, Saragossa i Terol.
La forma Carol correspon a la grafia no normativa del cognom Querol. Es troba a Catalunya.
Bibliografia berezia
Sinadurak
Erredakzioa: Mar Batlle Gutiérrez
