Canet (de Mar)
Tipoloxía ou caracterización xeográfica
Étimu
Resume xeneral
Prové del llatí CANNĒTU 'lloc poblat de canyes, canyar'.
Aspectos xeográficos, históricos, administrativos
Canet de Mar (al Maresme) sorgí com un barri marítim de Sant Iscle de Vallalta a la fi del segle XV. El castell de Santa Florentina, situat a la part més alta de la vall, es construí sobre la domus o casa aloera dels Canet, que ja es troba documentada el 1024. La domus dels Canet va esdevenir un signe de poder al voltant de la qual es generà l'activitat pròpia d'un domini feudal. Els seus propietaris sembla que procedien de Canet de Rosselló, d'on provindria el cognom de la família i el nom de la casa i, posteriorment, del poble.
Información específica d'étimu pa esti topónimu
En el domini lingüístic del català es troben molts llocs denominats (el) Canet i (el) Canyet. En català la -NN- llatina esdevé -ny- [ɲ] regularment, però també -n- [n]. En la toponímia catalana tenim mostres de totes dues evolucions (OnCat III, 237a12 i DECat II, 495a1). La forma canyet ha perdurat com a nom comú amb el sentit de 'part del barranc, canyar o lloc on es llencen o enterren les bèsties mortes'.
Com a informació complementària de les formes antigues d'aquest topònim, posem la documentació de Canet de Rosselló (Catalunya del Nord) i de Canet d'Adri (Gironès):
- «in suburbio Elnae in villa Caneto» 1052 [Canet de Rosselló]
- «Sti. Martini Canedi» 1075 [Canet de Rosselló]
- «Canneto» 1017 [Canet d'Adri]
- «Caned» 1090 [Canet d'Adri]
(Documentació extreta de l'OnCat III, 237a12)
Documentación histórica
Vieya y medieval
- «I mansum quem Guillabert de Caned tenet per me cum suis pertinenciis et cum omnes suas tenedores que tenet in cunctis locis,» 1041
- «et concessit Guilie uxori Dalmati Bernardi et omnes domos quas habebat in Caned ex petra et cal» s. XI
- «in loco vocato sancti felicis de caneto» 1275
- «et capelle s[an]c[t]i petri de caneto» 1313
(Referències extretes de Pérez Badia, Raquel; Sáiz, Carles; Carbonell, Maite (2012), annex 3)
Moderna
- «situm in dicta parrochia ubi est constructa capella Sancti Petri de Romaguera. Affrontat, a meridie, in honore turris seu fortie de Canet» 1669
- «Canet de Mar» 1845 (DicMadoz).
Cognaos y topónimos rellacionaos
Catalunya
- Canet d'Adri (Gironès)
- Canet de Fals (Fonollosa, al Bages)
- Canet de la Tallada (la Tallada d'Empordà, al Baix Empordà)
Catalunya del Nord:
- Canet de Rosselló (al Rosselló, França)
Al País Valencià:
- Canet d'en Berenguer (al Camp de Morvedre)
- Canet lo Roig (al Baix Maestrat)
Trobem els topònims (el) Canet i (el) Canyet a tot el domini lingüístic.
Procedeixen del mateix ètim els topònims Candell i Canadell, que es troben a tot el domini lingüístic. Candell prové de CANNETELLU, que és un compost de CANNET + el sufix diminutiu -ELLU en el sentit de 'canyar petit'. I hauria tingut l'evolució CANNETELLU > Can(e)delo > Candell i CANNETELLU > Canedelo > Canadell.
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org
Coordenadas: 2.580919 41.593801
Las coordenadas en el estado español proceden del IGE
Xentiliciu y nomatos coleutivos
canetenc, canetenca, canetencs, canetenques.
El gentilici de Canet de Rosselló és canetaire i el de Canet lo Roig, canetans.
Antropónimos orixinaos pol topónimu
El cognom Canet existeix a tot el domini lingüístic català i es pot haver originat a partir de qualsevol lloc anomenat (el) Canet. On és més abundant és a la província de Girona (on són Canet d'Adri i Canet de la Tallada, a prop hi ha Canet de Fals i Canet del Rosselló) i a la de València (on hi ha Canet d'en Berenguer).
Bibliografía específica
Pérez Badia, Raquel; Sáiz, Carles; Carbonell, Maite (2012) "Memòria d'excavació arqueològica de Sant Pere de Romeguera.". <http://hdl.handle.net/10687/425536>. [Consulta: 27-12-2024]
Robla
Redaición: Mar Batlle Gutiérrez
