Skip to main content
Tornar a ToponHisp
  • Consulta del diccionario
  • Resultados del proyecto
  • Bibliografía
  • Fuentes
  • Accesu investigadores
esglcaeupt-ptast

Palau de Santa Eulàlia

Palau de Santa Eulàlia

Tipoloxía ou caracterización xeográfica

Municipi
Idioma del topónimo
Catalán

Étimu

PALĀTIU
Latino
Hábitat humanu » Edificaciones
SANCTA, SANCTU
Latino
Onomástica
EULALIA
Griego
Deantroponímico » Haxónimo

Resume xeneral

Nom al·lusiu als dos edificis (el castell o palau i l'església) històricament més rellevants dels dos nuclis de població que integren el municipi. Palau prové del llatí PALĀTIU i Santa Eulàlia  prové del llatí SANCTA EULALIA.

Aspectos xeográficos, históricos, administrativos

El municipi està format per dos nuclis de població: Palau i Santa Eulàlia. Santa Eulàlia és el cap administratiu i eclesiàstic i Palau és la capital històrica (GGC vol. 4, p. 185). Antigament s'anomenà Palau (de) s'Ardiaca (s. XIII) perquè el senyor del castell (palau) eren els ardiaques d'Empúries, i a partir del segle XIV els de Besalú. El castell encara s'anomena Palau Sardiaca.

Els elements conservats de l'antic castell de Palau daten del segle XIV excepte la capella de Sant Esteve, que és anterior (del segle X), i s'ajuntà al castell (palau) al segle XIV. Se sap que el palau es trobava en estat de ruïna al segle XV, en temps de l'ardiaca Galceran de Sarriera (1463-1464), i que el seu successor Andreu Alfonsello (1464-1490) el va reconstruir. També hi ha constància de la restauració efectuada en temps de l'ardiaca Benet de Cartellà (1626-1631), en una llinda datada el 1626 amb l'escut dels Cartellà. La torre va conservar-se en tota la seva alçària original fins al 1936-39, quan va caure la part alta. (Font: Batlle i Prats_1972; https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1302 ; https://palaudesantaeulalia.cat/cultura-i-patrimoni/esglesia-de-sant-esteve-de-palau-sardiaca/).

Información específica d'étimu pa esti topónimu

En català és molt freqüent en la toponímia trobar la forma palol, que prové del diminutiu llatí PALATIŎLU 'palauet'. Té el sentit de 'residència senyorial' (OnCat VI, 144b10).

Documentación histórica

Vieya y medieval

  • «Palaz» 980
  • «Sancta Eulalia» 1017 
  • «Stae. Eulaliae de Palatio» 1316
  • «Palatio Archidiaconi» 1316
  • «Par. Stae. Eulaliae de Palacio de Archidiaconi» 1362


(Documentació extreta de OnCat VI, 134a31)

Moderna

  • «Palau ó Palau de Sta. Eulalia (antigua Palau Sardiaca)» 1845 (DicMadoz).
 

Paisax toponímicu de la rodiada

Prop de Palau de Santa Eulàlia trobem altres municipis el nom dels quals prové de l'edificació més destacada del poble, com Torroella de Fluvià o Castelló d'Empúries, i també molts microtopònims, com Palol (Torroella de Fluvià) o les Torroelles (del llatí TORRICULAS 'torretes') (Palau-saverdera).

Cognaos y topónimos rellacionaos

A Catalunya es troben diversos nuclis de població o disseminats que presenten la forma Palau, com:

  • el Palau d'Anglesola (Pla d'Urgell)
  • Palau-sator (Baix Empordà)
  • Palau-saverdera (Alt Empordà)
  • Palau de Noguera (Tremp, Pallars Jussà)
  • el Palau de Rialb (la Baronia de Rialb, Noguera)
  • Palau Borrell (Viladamat, Alt Empordà)
  • Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental)

I també amb la forma Palol.

  • Palol de Revardit (Pla de l'Estany)
  • Palol (Torroella de Fluvià, Alt Empordà)
  • Palol de Farga (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany)
  • Palol de Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà)
  • Palol (Figueres, Alt Empordà)
  • Palol d'Onyar (Quart, Gironès)

Altres topònims formats amb Santa Eulàlia són:

  • Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona)
  • Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental)
  • Santa Eulàlia de Puig-oriol (Lluçà, Osona)
  • Santa Eulàlia (Begues, Baix Llobregat)

 

 

Mar Batlle Gutiérrez:  "Palau de Santa Eulàlia", 

en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el  MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org 

[consultado en 08-05-2025].
Fecha: 26/01/2025
6608
no-portugues

Coordenadas: 2.967805 42.176966

Las coordenadas en el estado español proceden del IGE

×Cerrar

Visualización de capas

One fine body…

Close Save changes
Ensin provincia
Girona
Población
136 (2024)

Xentiliciu y nomatos coleutivos

Xentiliciu/-os

palauenc, palauenca, palauencs, palauenques

Pseudoxentiliciu/-os
Ensin datos

Antropónimos orixinaos pol topónimu

Apellíu
Palau
6317 ocurrencias
Fonte: INE

Existeix el cognom Palau, que s'ha originat a partir del topònim Palau estudiat o bé de qualsevol homònim, ja que és un topònim força habitual en la toponímia catalana.

Palau
Nome
Nun xeneró nome personal

Bibliografía específica

Batlle i Prats, Lluís. “El ‘castell’ de Palau de Santa Eulàlia”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 21 (1972), pp. 277-314.

Robla

Redaición: Mar Batlle Gutiérrez

L'antic palau o castell de l'ardiaca el 1926.

L'antic palau o castell de l'ardiaca el 1926.

Ministerio de ciencia
Xunta de Galicia
Instituto da Lingua Galega
UPNA
UAM
Universidad de Zaragoza

El proyeutu I+D+I Toponomasticon Hispaniae ta financiáu pol MCIN/AEI/10.13039/501100011033/. La presente aplicación cuntó con una ayuda pa la consolidación ya estruturación d'unidaes d'investigación competitives de la Xunta de Galicia (ED431C 2021/20).

Menú del pie

  • Polítiques de privacidá
  • Polítiques de cookies
  • Contautu
-
-
-
-