La forma GENĔSTA 'ginesta' prové del llatí clàssic GENĬSTA (REW § 3733), i fou d'ús molt generalitzat durant el llatí vulgar. També aparegué la variant GINĔSTRA, de la qual provenen l'al. i el neerl. ginster, l'it. ginestra, l'arag. chinestra, alav. ginastra ‘savina’ (DCECH, s. v. retama). Coromines també recull ginestra en el català occidental i ginastra a les Paüls (DECat IV, 499a27). Segons Coromines "parteixen de GENĔSTA el cast. ant. iniesta i la major part dels descendents romànics (it. ginestra, fr. genêt, gall. xesta, port. giesta, oc. genesta, gascó gèsta)" i de GENĬSTA "el logud. benistra; i la i del manlleu al. i neerl. ginster". El tancament de la e > i per influència de la consonant palatal amb què està en contacte és habitual en català i en altres llengües.