Subprojecte que forma part del projecte general Toponomasticon Hispaniae. La zona d’estudi és la regió est de la Península Ibèrica, entre els rius Ter, Llobregat, Segre, Ebre, Túria, Cabriol, Xúquer i segura. La llengua majoritària de la zona és el català-valencià, encara que també tenim zones de llengua aranesa a Catalunya i castellano-aragonés a la zona oest de València, varietat murciana en la regió de Múrcia i castellana a Albasset i Conca.

A la primera fase del projecte coordinat Toponomasticon Hispaniae (2021-2025), s'han superat les 650 formes toponímiques previstes i s'han estudiat més de 1000 topònims de la zona, dels quals 288 s'han incorporat ja a la base de dades per a la seua consulta lliure, d’ells 181 ètims, especialment topònims d’origen àrab  i de Catalunya -la resta s’han estudiat en monografies, comunicacions i ponències a congressos nacionals i internacionals. Són fonamentalment topònims majors i noms de muntanyes o rius.

Topònims: 268 (Navarra: 111 / Álava: 56 / Bizkaia: 55 / Gipuzkoa: 46).

Criteris emprats per a l’elecció de topònims:

El primer criteri a l’hora de triar els topònims ha estat que els noms de les províncies i de els seus capitals estigueren presents.

El segon té a veure amb el caràcter dels noms: en les quatre províncies hi ha orònims, hidrònims i noms de població i també corònims tradicionals.

En la primera fase del proyecto coordinado Toponomasticon Hispaniae (2021-2025), el subproyecto Toponimia del País Vasco y Navarra llevó a cabo el estudio de 967 formas toponímicas de los dos territorios que comprende, considerando las fichas de los topónimos, de los étimos y los cognados, prácticamente todas ya disponibles en la aplicación para consulta libre. Son fundamentalmente macrotopónimos, junto a algunos corónimos, orónimos e hidrónimos. 

Aquest subprojecte és part del projecte general Toponomasticon Hispaniae. La zona d’estudi abraça tres regions banyades pel riu Ebre, des del seu naiximent a Cantàbria fins el curs mitjà en la Rioja i Aragó. És un territori que té com a llengua comuna el castellà, si bé en el cas d’Aragó convivint amb l’aragonés i el català com a llengües pròpies, circumstància que atorga al projecte un interès especial des d’una perspectiva interlingüística.

En la primera fase del proyecto coordinado Toponomasticon Hispaniae (2021-2025), el subproyecto Toponimia de Aragón, Cantabria y La Rioja llevó a cabo el estudio de 660 formas toponímicas de los tres territorios, considerando las fichas de los topónimos, de los étimos y los cognados, prácticamente todas ya disponibles en la aplicación para consulta libre. Son fundamentalmente macrotopónimos, junto a algunos corónimos, orónimos e hidrónimos. 

El subprojecte “Toponímia de Galícia i Portugal” s’articula en dos equips, el de Galícia i el de Portugal, amb la seua delimitació territorial i lingüística (gallec i portuguès.

En esta primera fase s’estudiaran 444 topònims gallecs i 100 portuguesos, entre els quals es troben macrotopònims (a Galícia, els 315 concellos del Nomenclàtor oficial de 2003), corònims, orònims, hidrònims i talassònims.

En la primera fase del proyecto coordinado Toponomasticon Hispaniae (2021-2025) se estudiaron casi mil formas toponímicas gallegas y portuguesas, considerando las fichas de los topónimos, de los étimos y los cognados, de las cuales el 80% ya está disponible en la aplicación para consulta libre. Son fundamentalmente macrotopónimos (en Galicia: municipios, parroquias y lugares del Nomenclátor oficial de 2003), pero también corónimos, orónimos, hidrónimos y talasónimos.