FALS
Tipoloxia o caracterització xeogràfica
Étimo
Ámbito semántico
Resum general
Coromines va plantejar que tots dos Fals (el ribagorça i el del Bages, així com també Falset, al Priorat) venen de l'antropònim germànic Falcs (OnCat, s.v. Fals-Falcet), segurament en genitiu: burg Falks 'torre d'En Falc'. Tot i que aporta mostres de la presència d'aquest nom de persona en antic alemany (AltdeutPerson, 495), la seua presència en la documentació catalanoaragonesa és molt minsa (aporta un cas del 1284 a un document de Piera, al qual podem afegir un altre de l'any 1185 [Dipl_Tort_1062, doc. 381], però no trobem cap cas al Repertori d'Antropònims Catalans [RAC], amb el buidatge dels documents medievals dels comtats catalans anteriors a l'any 1000). És per això que pensem que cal proposar una etimologia basada en el substantiu llatí FALX 'falç', tot i haver estat rebutjada per Coromines, que la considera "rebuscada i sense suport comparatiu".
Aspectes geogràfics, històrics, administratius
Petit nucli poblacional antic que tenia un castell, del qual queden ruïnes (bàsicament de la torre i una part del mur) atorgat pel rei Ramir I a Agila de Fals i els seus germans l'any 1062. Conquerit per Arnau Mir de Tost, el va heretar sa filla, Letgarda (1071), i el seu net, Guerau de Cabrera, que després el deixà al seu fill, Ponç III de Cabrera (1196). Al 1281 era de Guillem d'Entença i al 1318 passà als senyors de Ribagorça. Al 1495 tenia dos focs o cases i al 1588 fou assetjat i destruït durant la Guerra de Ribagorça. Després es va construir, una mica a l'oest, el Mas de Fals, encara habitat.
Información específica de étimo para este topónimo
Tot i que Coromines (OnCat, s.v. Fals-Falset) descarta que pugui venir de FAUCES 'gola' (per la constant presència de la -l- en la documentació) o de FALX 'falç' (perquè la idea d'una vall corba li sembla "rebuscada i sense suport comparatiu") per proposar que vinguin de l'antropònim germànic FALK (AltdeutPerson, 495) en genitiu (burg Falks 'torre de Falk'), com que aquest és molt escàs a la documentació catalanoaragonesa (només aporta un cas de Piera de l'any 1284, al qual tan sols he aconseguit sumar-ne un del 1185: "fratris Falc" [Dipl_Tort_1062, doc. 381]), en el cas del Fals ribagorçà (no gosem dir el mateix de la Fals de Fonollosa ni de la capital del Priorat) crec que hem de partir d'un ús metafòric de FALCEM 'falç' perquè tan sols a 500 metres al sud del castell de Falç l'orografia ens ofereix una forma de falç (perceptible al mapa topogràfic a través de les corbes de nivell: mtn25, sector 289-I "Benabarre" i també al visor 2D) amb la fulla al nord (encarada cap a l'oest) i el mànec cap al sud.
Documentació històrica
Antiga i medieval
-1048 o 1052 "in villa de Falces [...] in Sagassa [sic] [...] uel in Benabar" (CDSVictorián, 44, doc. 25; Viruete, CDRamiroI, 403-405, doc, 70, el considera falsificació).
-1062 "facio hanc carta tibi dompno Agila de Falces" (CDACLleida, 750, doc. 38)
-1063 "castro de Falcs [...] Purroi" (LFM, I, doc. 55)
-1067 "in termino de Falcibus" (CDÀger, 311, doc. 77)
-1072 "castrum etiam de Falcibus et castrum de Viacampo" (CDÀger, 349, doc. 99)
-1080 "de villis de Falces et de Viacampo" (CDACLleida, 803, doc. 75)
-1095-1096 "in terminum de castro Falcis" (CDACLleida, 931, doc. 141)
-1100 "in ill[o] termino de Falces" (CDACLleida, 964, doc. 159)
-1130 "in Falçes" (CDACLleida, 1150, doc. 277)
-1131 "de Benavarre et Falcs" (CDACLleida, 1161, doc. 284)
-1154 "Pere de Falzs" (CDACLleida_2, 559, doc. 390)
-1165 "in vinea de Pasqual de Falz" (CDACLleida_2, 646, doc. 451)
-1279 "Falzo" (RDH_AN, 116)
-1381 "Tolba e Falç" (FMR, 19)
-1385 "Falç, Tolba ab sos termes" (FMR, 61)
-1495 "Falz" (Serrano_fogaje_II, 375)
Moderna
-1554 "el lugar y castillo de Falz... congrontan con las rocas de Falz y con el Congosto" (Moner, Biblioteca de Escritores Ribagorzanos, 1884, p. 69; apud OnCat IV 187a53-55)
-1671 "Coll de Falz" (AHPH, protocols 4447, p. 422)
-1845 "la masada de Fals" (DicMadoz, s.v. Tolba)
-1863 "la aldea de Fals...en Fals... en Fals" (AHPH, Hacienda, amillarament de Tolba [882], fols. 293v, 294r-v)
Paisatge toponímic proper
L'ús metafòric per designar llocs atenent la seua orografia, és una constant, de manera que a altres llocs de la Ribagorça podem trobar instruments que s'han fixat com a topònims. Per exemple, a la Puebla de Castro podem trobar la Curva de la Sartén, prop de l'Alto de San Roque, perquè la carretera fa tot un tomb que recorda una paella amb el seu mànec, o fins i tot la Peña del Barco per la forma que presenta una roca, que té aspecte de proa de vaixell. A Tolba mateix tenim el mas de la Corona, també per la forma que presenta el cim on es troba.
Cognats i topònims relacionats
-Fals (Fonollosa, comarca del Bages)
-Falset (capital de la comarca del Priorat, que en seria diminutiu)
Falsos cognats: Hoz de Barbastro, Hoz de Jaca, Hoz de Anero (Ribamontán al Monte, Cantàbria), Hoz de Mena i Hoz de Valdivieso (Burgos), Hoz de Abajo i Hoz de Arriba (Montejo de Tiermes, Sòria), Hoz de la Vieja (Montalbán, Terol), Foz (Lugo), Foz Calanda (Terol), tots ells provinents de FAUCE 'gola, estretor'.
en Toponimia de Aragón, Cantabria y La Rioja (PID2020-114216RB-C63), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/. https://toponhisp.org/
Coordenades:0.560217 42.09997
Les coordenades a l'estat espanyol procedeixen de l'IGE
Gentilici i renoms col·lectius
Antropónims originats pel topònim
El cognom Fals pot venir tant del Fals ribagorçà com del Fals de Fonollosa (al Bages), encara poblat. Com que no hi prou representació (12 com a primer cognom i 13 com a segon), l'INE no genera cap mapa.
Bibliografía específica
AHPH: Archivo Histórico Provincial de Huesca.
Signatures
Redacció: Carlos Ángel Rizos Jiménez
A tan sols 500 m al sud de Fals veiem un congost que presenta forma de falç (Mapa Topográfico Nacional de España, sector 289-I)
Torre del castell de Fals. Web de l'ajuntament de Tolba: https://www.tolva.es/castillo-de-fals
