Matadepera
Tipologia edo geografia karakterizazioa
Etimoa
Laburpen orokorra
El topònim Matadepera està format per tres elements aglutinats: el mot mata 'boscúria' prové del llatí MATTA; la preposició de (del llatí DE); i el mot pera 'pedra' del llatí PETRA. Es refereix als boscos que revesteixen la massa rocosa de Sant Llorenç, damunt del poble.
Geografi, historia, administrazio alderdiak
La localitat pertanyia al terme del castell de Terrassa i està documentada des de mitjans del segle X. I un segle més tard se sap que era un alou que passà a formar part del monestir de Sant Llorenç del Munt. El poble es desenvolupà prop de l'antiga església de Sant Joan, a la dreta de la riera de les Arenes, a partir d'un poblament disseminat de masos. La zona forestal (pinedes i matollar) ocupa una gran part del terme.
Leku izen honentzako informazio berezkoa
Veg. Peramea.
Dokumentazio historikoa
Antzinatekoa eta Erdi Arokoa
- «in te. castrum Terracense, in locum q.d. Mata de Peras» 959 (OnCat V, 232b14).
- «Mata de pera» 980 (OnCat V, 232b14).
- «Mata de pera» 1065 (OnCat V, 232b14).
- «Matam de Pera» 1108 (OnCat V, 232b14).
- «Mata de Pera» 1126 (OnCat V, 232b14).
- «Matam de Petra» 1129 (OnCat V, 232b14).
- «Matha de Pera» 1359 (OnCat V, 232b14).
Garaikidea
"Mata de Pera" 1845 (DicMadoz).
kognatuak eta erlazionatutako leku izenak
- Matamala: nom d'una comuna de la Catalunya del Nord. A Catalunya és nom de diversos disseminats (a Gaià, Cassà de la Selva, Sant Hilari Sacalm) i de microtopònims.
- Matamargó: disseminat del Pla del Penedès (Alt Penedès).
- Mataplana: nom d'un famós castell medieval a Gombrèn (Ripollès) i d'un altre a la Coma i la Pedra (Solsonès).
- Mata-rodona: nom d'un disseminat a Mura (Bages).
- Mata-redona: nom d'un disseminat a la Ràpita (Montsià).
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org