Cellers
Tipologia edo geografia karakterizazioa
Etimoa
Laburpen orokorra
Forma plural de celler, que prové del llatí CĔLLĀRIU ('rebost'). En català prengué el sentit de 'cambra subterrània o fonda per al vi' i també de 'graner'.
Geografi, historia, administrazio alderdiak
Cellers és un poble que forma part del municipi de Castell de Mur (al Pallars Jussà), al qual s'incorporà el 1972 (pertanyia al municipi de Guàrdia de Tremp). La part més antiga està al costat del pantà de Terradets. Hi hagué l'antic priorat canonical de Sant Miquel de Cellers (o del Congost), que depenia de la pabordia de Mur i pel que sembla fou fundat devers el 1170 pels comtes de Pallars. (GGCC, vol. 12, p. 198).
Leku izen honentzako informazio berezkoa
Com es pot llegir a l'OnCat (III, 348a15), "Celler deriva del llatí CELLARIUM 'rebost'. En català prengué el sentit de «estança subterrània o fonda per al vi» i també el sentit de «graner» (cf. DECat II, 661b35-662a32). Cellera < del llatí CELLARIA que en català adquirí d'antic el sentit eclesiàstic de sagrera, és a dir, el barri format per l'església i les seves dependències (cf. DECat II, 661b23-34)."
Dokumentazio historikoa
Antzinatekoa eta Erdi Arokoa
- "Selers" 1071
- "Selers" 1179
- "Castell de Sellos" (sic) 1359
(Documentació extreta de OnCat III, 348a32).
Garaikidea
- "Cellés ó Selles" 1845 (DicMadoz).
kognatuak eta erlazionatutako leku izenak
Amb cellers:
- Cellers (Castell de Mur, al Pallars Jussà)
- Cellers (la Pobla de Lillet, al Berguedà)
- els Cellers (Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa)
- els Cellers (Ponts de Molins, a l'Alt Empordà)
- los Cellers de Mastaca (Alcover, a l'Alt Camp)
Amb cellera:
- la Cellera de Ter (la Selva)
- la Cellera d'Amont (Serinyà, al Pla de l'Estany)
- la Cellera (Mieres, la Garrotxa)
- la Cellera (Maià de Montcal, la Garrotxa)
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org