Ir o contido principal
Volver a ToponHisp
  • Consulta del diccionario
  • Resultados del proyecto
  • Bibliografía
  • Fuentes
  • Acceso investigadores
esglcaeupt-ptastan

Lluçars

Lluçars

Tipoloxía ou caracterización xeográfica

Localitat
Idioma do topónimo
Catalán

Étimo

LUCIDARE
Latino
Hábitat humano

Resumo xeral

El nom del poble ribagorçà de Lluçars (així com el seu homònim lleidatà, agregat de Vilanova de Meià, a la comarca de la Noguera) té el seu origen en el verb llossar 'esmolar les eines', segurament en relació amb la idea de 'ferreria', on el plural s'explicaria com a 'grup de ferreries' (OnCat, s.v. Llosses-Lluçars).

Aspectos xeográficos, históricos, administrativos

Vila que es va formar a mitjans del segle XI a partir de la construcció del seu característic castell, que va pertànyer a Ximeno Fortunyons (1054-1062), després a Arnau Mir de Pallars (1136) i després, en temps de Jaume II (1292), va passar a formar part de la baronia de Castre juntament amb Jusseu, Llaguarres i Lasquarri. Situada a 786 metres d'altitud, hi passa el riu Queixigar. Al seu terme municipal també hi havia l'Almúnia de Sant Llorenç (que abans havia pertangut a Sant Llorenç, que va passar al municipi de Castigaleu), però des de 1969, Lluçars (igual que l'Almúnia de Sant Llorenç i Sagarras Baixas [no Sagarras Altas, que pertany a Lasquarri]) és un agregat del municipi de Tolba (forma oficial: Tolva).

Información específica de étimo para este topónimo

Coromines (DECat s.v. llossar, esp. V 280b12-28, sobre Lluçars) va proposar un ètim indoeuropeu *LAUCIDARE, d'origen probablement cèltic, que explicaria les formes dialectals del català llaussar (amb les variants llaussiar i llaussear) 'passar per la fornal el tall d'una eina agrícola per agusar-lo', però no explica igual de bé el rossellonès llussar o fer llussets 'fer llampecs o llampegar'. Tot i que Coromines (allà mateix i a OnCat, s.v. Llosses-Lluçars, esp. V 102b8-9, encara que aquesta entrada la va redactar Joan Ferrer i Costa) diu que la forma antiga devia ser amb o, es basa en la documentació que aporta, on ofereix Lucares com a primera menció (any 1044), però la segona ja presenta la forma Locars (any 1067), la 3a és Lozares (1077) i la 4a Luzares (1083); la resta són les següents: Luzars (1098-1114), Lozas (1237), Luzats (1279), Luças (1280). Justifica les formes amb Luc-/Luz- com a ultracorreccions influïdes pels nombrosos noms de lloc derivats de Lucius (com Lluçanès). Tot i que podríem admetre al seu favor que la primera menció ens ha arribat a través d'una transcripció del segle XVIII, obra a més a més d'un potser massa bon coneixedor de la zona com fou Manuel Abad Lasierra, que era d'Estadilla (que també va pertànyer a la Ribagorça, tot i que després ha passat al Somontano de Barbastre) i a més havia estat prior de Santa Maria de Meià (on segur que va conèixer l'homònim Lluçars de la Noguera), hem d'afegir que, de les cinc mencions que hem trobat entre la 1a (1044) i la 2a (1067) que dona l'OnCat, les quatre més antiges presenten una u i no una o: Luzares (1045; en còpia de finals del XII), Luzares  (1049; còpia de finals del XII), Luçares (1050 o 1055; original o còpia molt propera a l'original), Luzares (1055; còpia de mitjans del segle XIII) i Lozares (1062; còpia del XIII). Per tant, podem defensar que la forma antiga seria amb u, no amb o (per més que les mencions més antigues del Lluçars de Vilanova de Meià -molt posteriors a les ribagorçanes- portin una o: Loçars [1276 i 1280], Locars [1295-96], però Luças [1359]; OnCat, V 102a24-30). Així les coses, preferim descartar un ètim cèltic reconstruït per quedar-nos amb l'ètim llatí, que admetria un ús substantivat amb el valor de 'ferreries' que va proposar Coromines.

Documentación histórica

Antiga e medieval

·"in villa Luzares" 1044 (CDSVictorián, doc. 16, p. 27; còpia del segle XVIII, transcripció de Manuel Abad Lasierra).

·"in castro Luzares" 1045 (CDSVictorián, doc. 20, p. 35; còpia de finals del segle XII).

·"in uilla Luzares" 1049 (CDSVictorián, doc. 23, p. 41; còpia de finals del segle XII).

·"in Luçares" 1050 o 1055 (CDACLleida, doc. 23, p. 743; còpia molt propera a l'original [segons el catàleg de l'ACL és original]).

·"in uilla Luzares" 1055 (CDSVictorián, doc. 31, p. 52; còpia de mitjans del segle XIII).

·"in Lozares" 1062 (CDACLleida, doc. 38, p. 751; còpia del segle XIII).

·"Locars" 1067 (LFM, I, p. 59).

·"in Lozars" 1068 (CDACLleida, doc. 43, p. 760).

·"castrum de Locars" 1072 (CDÀger, doc. 99, p. 349).

·"villas de Falces et de Viacampo et de Lozarz et de Castro Galeph" 1080 (CDACLleida, doc. 78, p. 803).

·"in Luzares" 1083 (DocInedAntRRAr, p. 50).

·"Pere Bertran in Lozares" 1089 (CDACLleida, doc. 106, p. 864).

·"Luzars" 1098-1114 (CartPoblFr, I, doc. 43, p. 73).

·"ad Locars" 1101 (CDÀger, doc. 181, p. 445).

·"Loçars" 1116 (CDACLleida, doc. 239, p. 1083).

·"de Loçars...in castro Loçares" 1126-1169 (CDACLleida_2, doc. 497, p. 736).

·"castrum de Lozars" 1132 (CDÀger, doc. 279, p. 560).

·"in locum quod vocant Lozars" 1134 (CDÀger, doc. 276, p. 572).

·"in Fonte tova et in Lozars, Pere Mir in Via Campo" 1136 (DRamiroII, doc. 87, p. 108).

·"Martin de Loçars" 1155 (CDCH, doc. 218, p. 231).

·"Martin de Lozars" 1164 (CDCH, doc. 239, p. 248).

·"Luzares" 1185 (CDCH, doc. 317, p. 394).

·"Luzars (4)" 1192 (CDCH, doc. 464, p. 450).

·"Bertran de Lozars" febrer 1195 (CDCH, doc. 493, p. 475).

·"Fortunio de Lusar" abril 1195 (CDCH, doc. 495, p. 477).

·"Bertran de Lozars" 1202 (CDCH, doc. 621, p. 591).

·"Armengo de Lozars" 1204 (CDCH, doc. 643, p. 619).

·"Petrus de Lozars" 1206 (CDCH, doc. 678, p. 653).

·"in vinea de Martin de Lozars Zabater" 1209 (CDCH, doc. 707, p. 683).

·"filio meo Lozas et Pignana" 1237 (ProSermPleb_Cont, p. 179).

·"Luzats" 1279 (RDH_AN, p. 115).

·"Luças" 1280 (RDH_AN, p. 134).

·"Loças" 1381 (FMR, p. 21).

·"Loças" 1385 (FMR, p. 109).

·"Lloças" 1495 (Serrano_Fogaje_II, p. 369).

Moderna

·"Luzás" 1845 (DicMadoz, s.v. Luzás).

Paisaxe toponímica próxima

El valor semàntic que trobem a aquest topònim, en relació amb la ferreria, el trobem també en altres punt del Pirineu com és a la veïna comarca del Pallars, on trobem la Vall Ferrera, de la mateixa manera que arreu del Pirineu podem trobar Teuleria o Tejería. Més lluny, al Maresme, també trobem les Ferreries, però al Pirineu mateix, al Ripollès, tenim La Ferreria com a mas de Les Llosses (OnCat, s.v. Ferro, esp. IV 211b26-52).

Cognados e topónimos relacionados

Les Llosses (Ripollès), Lluçars (Vilanova de Meià, a La Noguera), Pratlluçars (Las Paüls, Ribagorça), Prat de Lluçars (Betesa, a Areny de Noguera), Serrat de Lluçars (Bivils, a Bonansa), Relluçars (Sirès, a Bonansa), Mas de Llaussàs (Serra de Daró, Baix Empordà), Locet (Lavit, Alt Penedès). Cf. OnCat, s.v. Llosses-Lluçars).

Carlos Ángel Rizos Jiménez:  "Lluçars", 

en Toponimia de Aragón, Cantabria y La Rioja (PID2020-114216RB-C63), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/. https://toponhisp.org/

[consultado en 31-08-2025].
Data: 28/08/2025
7898
no-portugues

Coordenades:0.576739 42.155242

As coordenadas no estado español proceden do IGE

×Cerrar

Visualización de capas

One fine body…

Close Save changes
Transcrición fonética
λu'sas
Provincia
Huesca
Poboación (INE)
24 (2020)

Xentilicio e alcumes colectivos

Xentilicio(s)

lluçarenc, lluçarenca.

Pseudoxentilicio(s)
Sen datos

Antropónimos orixinados polo topónimo

Apelido
Non xerou apelido
Nome
Non xerou nome persoal

Bibliografía específica

ACL: Arxiu Capitular de Lleida.

Sinaturas

Redacción: Carlos Ángel Rizos Jiménez

Torre del castell de Lluçars el dia de l'encesa de torres i talaies pels Drets Humans (25 de gener de 2025; foto: Marta Morancho).

Torre del castell de Lluçars el dia de l'encesa de torres i talaies pels Drets Humans (25 de gener de 2025; foto: Marta Morancho).

Ministerio de ciencia
Xunta de Galicia
Instituto da Lingua Galega
UPNA
UAM
Universidad de Zaragoza

O proxecto I+D+I Toponomasticon Hispaniae está financiado polo MCIN/AEI/10.13039/501100011033/. A presente aplicación contou cunha axuda para a consolidación e estruturación de unidades de investigación competitivas da Xunta de Galicia (ED431C 2021/20).

Menú del pie

  • Políticas de privacidade
  • Políticas de cookies
  • Contacto
-
-
-
-