Vilajuïga
Tipoloxía ou caracterización xeográfica
Étimu
Resume xeneral
Topònim compost de vila (del llatí VĪLLA) i juïga 'jueva', forma femenina de l'adjectiu juïc 'jueu' (del llatí *JUDĔICU), amb el sentit de 'vila de jueus'.
Aspectos xeográficos, históricos, administrativos
La primer documentació del topònim és del 982 en la confirmació de les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes. Com en el cas de Matajudaica, Juïgues i Juegues, «en el seu origen foren assentaments exclusivament jueus (d'aquí el nom). Podrien haver estat localitats amb unes primerenques comunitats jueves altmedievals, o bé colònies de repoblació jueva del segle IX en terres guanyades als sarraïns i que, amb el pas del temps, per causes diverses, no retingueren la seva població jueva, tot i que deixà rastre en el nom de lloc.» (ForcaHurt, p. 184).
Información específica d'étimu pa esti topónimu
En català la forma *JUDĔICU donà juïc i juïga. I la forma JUDAICU ha donat l'adjectiu judaic per via semiculta. La primera és la que ha deixat més empremta en la toponímia, però també es poden trobar descendents de la segona, com en Matajudaica (Corçà, Baix Empordà) i Juegues (Rosselló).
Documentación histórica
Vieya y medieval
"Villa Judaica" 982 (OnCat IV, 482a27; AtlCEP p. 87).
"Villa Judaica" 1130 (OnCat IV, 482a28).
"Sancti Faelicis in villa Judaica" 1080 (Montsalv. vol. XVII, p. 71-72).
"Sancte Felicis de Villa Judaica" 1127 (Montsalv. vol. XVII, p. 71-72).
"Sancti Felicis de Villajudaica" 1362 (Montsalv. vol. XVII, p. 71-72).
Moderna
"Vilajuiga" 1845 (DicMadoz).
Paisax toponímicu de la rodiada
A més dels indrets on es documenta la presència de jueus, n'hi ha d'altres que presenten l'apel·lació "de jueus", tot i que no sempre es documenta la presència de jueus. Així trobem, per exemple:
- Lo Jueu (Cornudella de Montsant, Priorat).
- Puig dels Jueus (Sant Sadurní d'Osormort i a Vic, Osona).
- Pla dels Jueus (Sant Salvador de Guardiola, Bages).
- Clot dels Jueus (Cercs, Berguedà).
- El cap des Jueu (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa).
- Torrent des Jueu (s'Arenal, Mallorca).
I els diversos mont juïc arreu de Catalunya, que corresponen a noms de barris, serres, cims i indrets varis:
- Montjuïc (Girona).
- Montjuïc (Palau-solità i Plegamans).
- Montjuïc (Barcelona, Òdena, Pinós, Vallfogona de Ripollès, Font-rubí, Torroja del Priorat, etc.).
Cognaos y topónimos rellacionaos
Catalunya
- Matajudaica (Corçà, Baix Empordà). Mata en el sentit de 'boscúria' (com en Matadepera).
- Juïgues (Vilademuls, Pla de l'Estany).
- Juïgues (Sant Ramon, Segarra).
Catalunya del Nord
- Juegues (Torrelles de Salanca). Del llatí JUDAICAS > Judecas > Juegues.
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org
