Ginestar
Tipoloxia o caracterització xeogràfica
Derivat
Resum general
Del llatí *GENĔSTARE 'ginestar', compost de GENĔSTA seguit del sufix -ĀRE, emprat per construir col·lectius botànics (com ginebrar, joncar, etc.). El tancament de la e > i per influència de la consonant palatal amb què està en contacte és habitual en català: GENĔSTA > genesta (ant.) > ginesta, com en GERUNDA > Gerona (ant.) > Girona.
Aspectes geogràfics, històrics, administratius
Fou conquerit a mitjans del segle XII, en temps de Ramon Berenguer IV. Pertangué als templers i a la comanda de Miravet. Inicialment, s'anomenà Mas de Ginestar, tal com apareix en la carta de població del 1206.
Documentació històrica
Antiga i medieval
"Geraldum de Genestar" 1200 (OnCat IV, 353b30).
"Genestar" 1289 (OnCat IV, 353b31).
"Genestar" 1359 (OnCat IV, 353b32).
Moderna
"Ginestar (ant. masia de la Ginesta)" 1845 (DicMadoz).
Cognats i topònims relacionats
- Ginestar (Sant Gregori, el Gironès).
- el Ginestar (Viladecans).
- Ginestar (Castellar de la Ribera), masia.
- Serra del Ginestar (Sant Feliu de Llobregat, al Baix Llobregat).
- Serra de Can Ginestar (entre Porqueres i Sant Miquel de Campmajor, al Pla de l'Estany).
En català existeixen altres topònims que al·ludeixen a un lloc on abunden les ginestes. Segons Coromines, també tindrien aquest valor abundancial:
- Ginestarre (Esterri de Cardós), d'origen preromà.
- la Ginestosa (Molló), amb el sufix abundancial -osa (< -OSUS, -OSA).
- Ginestet (Sora), amb el sufix abundancial -et (< -ETUM, -ETA).
- la Ginesta, microtopònim molt abundant. Antigament era habitual emprar el nom de la planta amb valor col·lectiu.
- les Ginestes i les Genestes, microtopònims de diversos llocs de Catalunya que també al·ludeixen a un lloc on abunden les ginestes.
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org