Ginestar
Tipoloxía ou caracterización xeográfica
Derivado
Resume xeneral
Del llatí *GENĔSTARE 'ginestar', compost de GENĔSTA seguit del sufix -ĀRE, emprat per construir col·lectius botànics (com ginebrar, joncar, etc.). El tancament de la e > i per influència de la consonant palatal amb què està en contacte és habitual en català: GENĔSTA > genesta (ant.) > ginesta, com en GERUNDA > Gerona (ant.) > Girona.
Aspectos xeográficos, históricos, administrativos
Ginestar (Ribera d'Ebre) fou conquerit a mitjans del segle XII, en temps de Ramon Berenguer IV. Pertangué als templers i a la comanda de Miravet. Inicialment, s'anomenà Mas de Ginestar, tal com apareix en la carta de població del 1206.
Documentación histórica
Vieya y medieval
"Geraldum de Genestar" 1200 (OnCat IV, 353b30).
"Genestar" 1289 (OnCat IV, 353b31).
"Genestar" 1359 (OnCat IV, 353b32).
Moderna
"Ginestar (ant. masia de la Ginesta)" 1845 (DicMadoz).
Cognaos y topónimos rellacionaos
- Ginestar (Sant Gregori, el Gironès).
- el Ginestar (Viladecans).
- Ginestar (Castellar de la Ribera), masia.
- Serra del Ginestar (Sant Feliu de Llobregat, al Baix Llobregat).
- Serra de Can Ginestar (entre Porqueres i Sant Miquel de Campmajor, al Pla de l'Estany).
En català existeixen altres topònims que al·ludeixen a un lloc on abunden les ginestes. Segons Coromines, també tindrien aquest valor abundancial:
- Ginestarre (Esterri de Cardós), d'origen preromà.
- la Ginestosa (Molló), amb el sufix abundancial -osa (< -OSUS, -OSA).
- Ginestet (Sora), amb el sufix abundancial -et (< -ETUM, -ETA).
- la Ginesta, microtopònim molt abundant. Antigament era habitual emprar el nom de la planta amb valor col·lectiu.
- les Ginestes i les Genestes, microtopònims de diversos llocs de Catalunya que també al·ludeixen a un lloc on abunden les ginestes.
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org
Coordenadas: 0.635039 41.041498
Las coordenadas en el estado español proceden del IGE
Xentiliciu y nomatos coleutivos
ginestarol, -ola, -ols, -oles.
Antropónimos orixinaos pol topónimu
El cognom Ginestar s'empra molt amb la grafia prenormativa Ginestá en l'àrea del català oriental, on la -r final és muda. En la província de Girona hi ha molts microtopònims amb el nom Ginestar que han generat el cognom.
La distribució del cognom en el mapa de l'INE tant mostra el cognom Ginesta (de l'apel·latiu ginesta) com Ginestá (de l'apel·latiu ginestar), ja que no distingeix les formes accentuades.
Bibliografía específica
Robla
Redaición: Mar Batlle Gutiérrez
