Ordis
Tipoloxia o caracterització xeogràfica
Municipi
Idioma del topònim
Catalán
Étimo
Latino
Fitonímia
Resum general
Forma plural de ordi, que prové del llatí HŎRDEU ('ordi').
Aspectes geogràfics, històrics, administratius
El conreu de secà és típic del terme (blat i ordi, farratges, vinya i olivera). El nom és descriptiu del conreu característic de la zona ja que antigament devia ser plena de camps d'ordi.
Información específica de étimo para este topónimo
Veg. Ordial.
Documentació històrica
Antiga i medieval
- "ecclesia de Ordeis" 1019
- "villa q. dicunt Ordeos» 1020
- "alodium - --in S.P. de Navata et de St.Juliani quod situm est in villa Ordeis--- afr.Or Borraçano" 1093
- "Ordeis" 1127
- "Ordeis" 1154
- "Par.Sti.Juliani de Ordeis" 1362
(Documentació extreta de OnCat VI, 67a31).
Moderna
- Ordis (DicMadoz).
Cognats i topònims relacionats
- Viladordis (Manresa, al Bages) en el sentit de 'vila que produeix ordi'.
- l'Ordial, microtopònim a Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), a Pont de Suert (Alta Ribagorça).
- los Ordials (Tremp, al Pallars Jussà).
Mar Batlle Gutiérrez: "Ordis",
en Toponimia centropeninsular en insular atlántica, PID2024-159776OB-C43, proyecto integrado en Toponomasticon Hispaniae Toponomasticon Hispaniae. Prolongación antroponímica y proyección americana (ToponHisp-PA), financiado/a por MICIU/AEI/10.13039/501100011033. http://toponhisp.org
[consultado en 03-03-2026].
Data: 11/11/2024
