Ordis
Tipologia edo geografia karakterizazioa
Etimoa
Laburpen orokorra
Forma plural de ordi, que prové del llatí HŎRDEU ('ordi').
Geografi, historia, administrazio alderdiak
El conreu de secà és típic del terme (blat i ordi, farratges, vinya i olivera). El nom és descriptiu del conreu característic de la zona ja que antigament devia ser plena de camps d'ordi.
Leku izen honentzako informazio berezkoa
Veg. Ordial.
Dokumentazio historikoa
Antzinatekoa eta Erdi Arokoa
- "ecclesia de Ordeis" 1019
- "villa q. dicunt Ordeos» 1020
- "alodium - --in S.P. de Navata et de St.Juliani quod situm est in villa Ordeis--- afr.Or Borraçano" 1093
- "Ordeis" 1127
- "Ordeis" 1154
- "Par.Sti.Juliani de Ordeis" 1362
(Documentació extreta de OnCat VI, 67a31).
Garaikidea
- Ordis (DicMadoz).
kognatuak eta erlazionatutako leku izenak
- Viladordis (Manresa, al Bages) en el sentit de 'vila que produeix ordi'.
- l'Ordial, microtopònim a Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), a Pont de Suert (Alta Ribagorça).
- los Ordials (Tremp, al Pallars Jussà).
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org
Coordenadas: 2.907268 42.218805
Las coordenadas en el estado español proceden del IGE
Herritarren izena eta talde izengoitiak
ordienc, ordienca, ordiencs, ordienques
Leku izenak sortutako jende izenak
El cognom Ordis és molt escàs i només es troba a les comarques del Pla de l'Estany i al Gironès, que són properes al municipi.
Bibliografia berezia
Sinadurak
Erredakzioa: Mar Batlle Gutiérrez
