Teulada
Tipoloxia o caracterització xeogràfica
Étimo
Resum general
El topònim Teulada té el seu origen en l'ètim llatí tĕgŭlāta, que és un derivat de tĕgŭla amb significat de 'teula'. El significat seria "lloc on hi ha teules".
Aspectes geogràfics, històrics, administratius
Orígens i evolució del nucli urbà de Teulada
Tot i que s’han trobat restes arqueològiques de l’època romana a l’actual avinguda del Mediterrani, procedents d’una vila tardoromana que estava situada a la Torreta, la primera documentació que ens parla de Teulada és del segle XIII, al Llibre del Repartiment, on consta que es fa donació a uns nous pobladors d’unes cases que constituirien la primitiva alqueria de l’època àrab.
La Carta Pobla de Teulada va ser concedida pel rei Pere III l’any 1277 a Bernat Duran i cent companys seus perquè poblaren el lloc de Teulada i les terres dels voltants. A partir d’aquest moment es pot fer un seguiment de l’espai poblat que fins al segle XVI es va denominar “lloc” i partir d’aquest segle comença ja a denominar-se “vila” com les altres entitats de població de cristians vells de la costa de la Marina Alta, front a la majoria de pobles de l’interior de la comarca (excepte Murla i Pego), poblats majoritàriament de moriscos o cristians nous.
L’espai urbà de Teulada va estar rodejat de muralles almenys des del segle XIV, amb ampliacions posteriors, sobretot als segles XVI i XVII; d’aquesta època és la Vila Nova, part intramurs que s’estén des de la línia que marca l’actual carrer de Migdia en direcció a l’est, fins a arribar a la muralla que tancava el poble per aquesta part.
Posteriorment, al segle XVIII, es formaren el Raval i el raval de la Creu (o plaça de la Creu i carrer de la Mar), el carrer de les Roques, el carrer de Sant Antoni, i ja a finals del segle XIX, el carrer Nou.
Després, al primer terç del segle XX, s’ampliarà la trama urbana cap a l’oest amb el carrer de l’Ermita (actual de Las Palmas) i cap a l’est amb l’actual plaça de la Constitució i l’avinguda de Santa Caterina, que seguia el camí de la Mar.
Ja cap als anys 60 d’aquest segle s’amplia l’espai urbà amb les “cases Noves” i segueix als 70 amb l’avinguda del Mediterrani i carrers adjacents. Les últimes actuacions en l’ampliació de l’espai urbà són relativament recents: carrers al nord de l’avinguda de Santa Caterina i al nord i est del carrer Nou.
La toponímia tradicional dels carrers i places de Teulada s’ha mantingut inalterada durant segles fins ben entrat el segle XX; a partir d’aquest moment comença a canviar la denominació oficial d’alguns carrers i places, depenent de les circumstàncies polítiques, però mantenint-se sempre en la parla popular les denominacions tradicionals.
Aspecte admiisratius
El topònim Teulada ha aparegut als documebts com a :
- Lloc de Taulada: 1277. Carta Pobla: “hereditates sive loca de Motayla et de Taulada…”
- Arxiu del Regne de Vlència, Pocesos de Madrid, Letra L, 86) (pg 3): “…Bernat Cortes, elet e diputat per los prohomens e consell del dit lloch de Teulada…”
- Baronia de Teulada: 1635. ARV, Roiç de Corella, caixa 18, 102: “pobles del marquesat de Guadalest y demes baronies de Calp, Benisa Teulada…”
- Fort de Taulada: 1587. ARV. Reial Audiència, 844: s.f.: “resulta ser molt necessari fer hun fort en la yglesia del dit fort de Taulada...”
- Universitat de Teulada: 1587. ARV. Reial Audiència, 844: s.f.: “a petició del síndic de la universitat de Teulada...”
- Vila de Teulada: 1555. T B L: 295: “... en lo vas eo fosa hon estan sepultats tots los de ma parentela cituada e constituïda en lo fosar de la dita vila de Teulada”.
- Parroquia; 1791. Fab y Fue: 478 rº: “La parroquia de villa de Teulada o Taulada ya existía…
Documentació històrica
Antiga i medieval
1249. Ll. Rep (ed. A. Ferrando, 1979): 80: “Bn de Salent, P. Gili et Felip de Caldes, unicuique singulas domos, V jovatas et XXXVII aliis populatoribus sociis vestris... in Benigaugi et Moschayra et Teulada…”
1249. Ll Repartiment (ed. A. Ferrando, 1979): 81 vº: “R. de Fabricis, B, P in Paratela est inter Morayra et Taulada…”
1277, Carta Pobla; “hereditates sive loca vocata de Motayla et de Taulada et de Rafal de Benimarcho...”
1448. Formularium diversorum instrumentorum (ediió Jospa Corés, 1986). 28:“.. Quod es actum Teulate,. Anno a Nativitate Domini MCCCCXXXXVIII”.
1563. ACA, Consell d'Aragó, 761, doc 103, f 11 rº: “… y otra mas se podria aser deonde vienen a guardar de noche los de Tablada”
1611. ESCOLANO, G.: 44: “don Francisco de Palafox, señor de la baronia de Calpe, Benisa y Tablada, en este reino”
Moderna
1826. MIÑANO, S.: VIII: 428: “Teulada, Villa secular de España. Provincia y arzobispado de Valencia. Partido de Denia”
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org