Armentera, l'
Tipologia edo geografia karakterizazioa
Municipi
Idioma del topónimo
Catalán
Derivado
ARMĔNTU »
-ĀRĬA, -ĀRĬU
Laburpen orokorra
El nom prové del llatí ARMENTARĬA 'lloc de bestiar gros'.
Geografi, historia, administrazio alderdiak
El terme té terrenys molt fèrtils ben aprofitats per a l'agricultura i la producció de farratges, que ha permès fer de la cria de bestiar una activitat econòmica important. Inicialment, pertanyia a la seu de Girona (s. X) i de seguida va passar a mans del monestir de Sant Pere de Rodes.
Dokumentazio historikoa
Antzinatekoa eta Erdi Arokoa
- "Villa Armentaria" o "Armentaria" 922;
- "villa Armentaria" 974;
- "Armentaria" 992;
- "Armenteria" 1316;
- "Armentera" 1035;
(Documentació extreta de OnCat II, 245a33)
Garaikidea
- "Armantera, Armentaria, Armanteria, Ermenteria, Ermentera, Ermantera ó Armentera" 1845 (DicMadoz).
Hurbileko leku izenak
Més o menys propers a l'Armentera hi ha topònims que al·ludeixen a la presència d'animals, i també en altres llocs de Catalunya.
- Cabrera (d'Igualada, de Mar) 'lloc on hi ha cabres'.
- Vilademuls (Pla de l'Estany) 'vila de muls'.
- Viladasens (Gironès) 'vila d'àsens'.
- Colomers (Baix Empordà) 'lloc on hi ha coloms'.
- Viladecavalls (Vallès Occidental) 'vila de cavalls'.
- Viladecans (Baix Llobregat) 'vila de cans'.
kognatuak eta erlazionatutako leku izenak
Catalunya
- el Pont d'Armentera (Alt Camp).
- l'Armentera (l'Esquirol, Osona).
Mar Batlle Gutiérrez: "Armentera, l'",
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org
[consultado en 14-05-2025].
Data: 05/03/2025
