Armentera, l'
Tipoloxía ou caracterización xeográfica
Derivado
Resumo xeral
El nom prové del llatí ARMENTARĬA 'lloc de bestiar gros'.
Aspectos xeográficos, históricos, administrativos
El terme té terrenys molt fèrtils ben aprofitats per a l'agricultura i la producció de farratges, que ha permès fer de la cria de bestiar una activitat econòmica important. Inicialment, pertanyia a la seu de Girona (s. X) i de seguida va passar a mans del monestir de Sant Pere de Rodes.
Documentación histórica
Antiga e medieval
- "Villa Armentaria" o "Armentaria" 922;
- "villa Armentaria" 974;
- "Armentaria" 992;
- "Armenteria" 1316;
- "Armentera" 1035;
(Documentació extreta de OnCat II, 245a33)
Moderna
- "Armantera, Armentaria, Armanteria, Ermenteria, Ermentera, Ermantera ó Armentera" 1845 (DicMadoz).
Paisaxe toponímica próxima
Més o menys propers a l'Armentera hi ha topònims que al·ludeixen a la presència d'animals, i també en altres llocs de Catalunya.
- Cabrera (d'Igualada, de Mar) 'lloc on hi ha cabres'.
- Vilademuls (Pla de l'Estany) 'vila de muls'.
- Viladasens (Gironès) 'vila d'àsens'.
- Colomers (Baix Empordà) 'lloc on hi ha coloms'.
- Viladecavalls (Vallès Occidental) 'vila de cavalls'.
- Viladecans (Baix Llobregat) 'vila de cans'.
Cognados e topónimos relacionados
Catalunya
- el Pont d'Armentera (Alt Camp).
- l'Armentera (l'Esquirol, Osona).
en Toponimia centropeninsular en insular atlántica, PID2024-159776OB-C43, proyecto integrado en Toponomasticon Hispaniae Toponomasticon Hispaniae. Prolongación antroponímica y proyección americana (ToponHisp-PA), financiado/a por MICIU/AEI/10.13039/501100011033. http://toponhisp.org
