Freixenet
Tipoloxía ou caracterización xeográfica
Derivado
Resumo xeral
El nom prové del llatí FRAXĬNĒTU 'bosc de freixes, freixeda, freixeneda'. La forma freixenet com a nom comú encara existeix en català, a diferència d'altres col·lectius botànics que no han tingut continuïtat.
Aspectos xeográficos, históricos, administrativos
Freixenet va ser un municipi independent fins a l’any 1965, que passà a formar part del terme de Camprodon (Ripollès). El nom al·ludeix a la vegetació típica de la zona.
Documentación histórica
Antiga e medieval
- "Frexaneto" 904
- "Frescanet" 1017
(Documentació extreta de OnCat IV, 280b59)
Moderna
- "Freixanet" 1845 (DicMadoz)
Paisaxe toponímica próxima
Prop de Freixenet hi ha altres topònims amb sentit de col·lectiu vegetal, com Favars ('camp sembrat de faveres') a Molló i Ginestosa ('abundant en ginesta') també a Molló.
Cognados e topónimos relacionados
- Freixenet de Segarra (Sant Guim de Freixenet, la Segarra).
- Cal Freixenet (Cantallops, a l'Alt Empordà), Cal Freixenet (Manresa, al Bages), Cal Freixenet (Castellví de la Marca, a l'Alt Penedès), Mas Freixenet (Fontcoberta, Pla de l'Estany).
- el Freixenet de Dalt (Sales de Llierca, a la Garrtoxa), el Freixenet de Dalt (Sales de Llierca, a la Garrtoxa).
- la Freixeneta (indret a la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà), Freixeneda (la Vall d'en Bas, a la Garrotxa).
- los Freixenets (indret a Tremp, al Pallars Jussà).
- Freixinet (Riner, al Solsonès).
- Freixedella (la Vall d'en Bas, a la Garrotxa).
Hi ha també nombrosos microtopònims amb les formes Freixe i Freixes.
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org
Coordenades:2.379911 42.338803
As coordenadas no estado español proceden do IGE
Xentilicio e alcumes colectivos
Antropónimos orixinados polo topónimo
El cognom Freixenet es troba exclusivament a Catalunya, especialment a les comarques del Segrià, Osona i el Bages, zones pròximes a Freixenet de Segarra.
Bibliografía específica
Sinaturas
Redacción: Mar Batlle Gutiérrez
