Tolba/Tolva
Tipología o caracterización geográfica
Étimo
Ámbito semántico
Resumen general
Tot i que Coromines (OnCat, s.v. Toluges-Tolustre-Tolba, esp. VII 289) li va atribuir un origen preromà de caire ibèric (o ibero-basco-aquità) arran de la identificació que va establir amb una ciutat jacetatana que recullen les fonts clàssiques (Tolobi[n] a Pomponi Mela [II, 80], Tēlobís a Ptolomeu [II, 6, 72], Tolous a l'Itinerari d'Antoní [391, 3] i Iologum a l'Anònim de Ràvena [4, 43]), però ja ens vam ocupar de rebutjar aquesta identificació (TolbaTolousCat), s'esdevé més versemblant pensar en un origen aràbic en relació amb el mot tulba 'tribut, contribució' tenint en compte la presència islàmica en aquest territori fins a finals del segle XI.
Aspectos geográficos, históricos, administrativos
Tolba té un passat llunyà misteriós associat una antiga seu episcopal anomenada Hictosa, inventada pel bisbe de Roda d'Isàvena Ramon Dalmau per tal d'atribuir una antiguitat a la seu de Roda per tal de desvincular-la de la d'Urgell (CDACLleida, doc. 75, de l'any 1080, tot i que conté una part que s'ha situat al 1118). Al 1100 va rebre del rei Pere I l'almúnia de Sagarra (no sabem si en referència a Sagarras Altas [pertanyent a Lasquarri des de 1845] o a Sagarras Baixas [unida a Tolba al 1845], tot i que part de la historiografia s'ha inclinat per la primera [CatRom, XVI, 374]), que pertanyia a Falç (CDACLleida, doc. 159). Al 1969 se li va incorporar l'antic terme de Lluçars, que inclou l'Almúnia de Sant Llorenç.
Información específica de étimo para este topónimo
Donada la impossibilitat d'identificar Tolba amb vila jacetana que recullen les fonts clàssiques (Tolobi[n] a Pomponi Mela [II, 80], Tēlobís a Ptolomeu [II, 6, 72] i Tolous a l'Itinerari d'Antoní [391, 3]; sembla injustificat incloure-hi també la Iologum de l'Anònim de Ràvena [4, 43; la forma Tologum que recull l'OnCat, VII 289b22, és errònia]), segons vam demostrar fa uns anys (TolbaTolousCat) per motius geogràfics, pensem que s'ha de relacionar amb el mot àrab ṭulba 'tribut, contribució', potser en referència al cobrament d'algun impost en època andalusina, possiblement en relació amb l'almúnia (de Sagarra) que va rebre per part del rei Pere I al 1100, vinculada al pas de la cabanera a l'est Sagarras Baixas i que passa pels massos de Corona (cf. la reflexió de Jordi Bolòs a la seua CDACLleida, II, 159). No tenim clar si l'atribució d'una antiga diòcesi d'època preislàmica per part del bisbe de Roda Guillem Dalmau, anomenada Yctosa (nom que interpretem en clau paleocristiana: pel grec Ἰχθύς 'peix' [monograma de Jesus Chrystós Theou Yós Sotér] + el sufix abundancial -osa 'peixosa, abundant en peixos', potser en relació amb el riu Guart), hi podria tenir cap connexió, potser per algun deute que Roda tindria amb Tolba.
Documentación histórica
Antigua e medieval
·"apud Yctosa, que modo dicitur Tolba" 1080 (CDACLleida, doc. 75, p. 802; part d'aquest document és falsificació del 1118).
·"Sancta Maria de Tolva, in illam almuniam de Saharr<a>, que est in ill[o] termino de Falces" 1100 (CDACLleida, doc. 159, p. 964).
·"ecclesiam Sancte Marie de Tolba" 1130 (CDACLleida, doc. 277, p. 1149).
·"ecclesiam Sancte Marie Tolbensis [...] Tolbensi [...] Tolbensem [...] Tolbensis [...] Tolbensi [...] Tolbensem" 1131 (CDACLleida, doc. 282, pp. 1155-1157).
·"Petri de Tolba" 1154 (CDACLleida_2, doc. 392, p. 564).
·"Petri Tolva" 1156 (CDACLleida_2, doc. 492, p. 575).
·"Petri Tulbensis" 1160 (CDACLleida_2, doc. 414, p. 592).
·"ecclesia Sancte Marie de Tulba" 1161 (CDACLleida_2, doc. 423, p. 606).
·"Tolba" 1212 (Butlletí de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, IV, 32; apud OnCat, s.v. Toluges-Tolustre-Tolba, esp. VII 289b4).
·"Sacte Marie de Tolbe" 1237 (Butlletí de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, VII, 177; ap. OnCat, s.v. Toluges-Tolustre-Tolba, esp. VII 289b5).
·"Tolba" 1279 (RDH_AN, 122; ap. OnCat, s.v. Toluges-Tolustre-Tolba, esp. VII 289-b7-8).
·"Tolba e Falç" 1381 (FMR, 19).
·"Falç, Tolba, ab sos termes" (FMR, 61).
·"Tolba" 1495 (Serrano_fogaje_II, 375).
Moderna
·"Tolba" 1845 (DicMadoz, s.v. Tolba).
Paisaje toponímico próximo
La idea de pagar (un impost o qualsevol altre tribut) la trobem al poble de Pacs (Alt Penedès; cf. OnCat, s.v. Pacs).
Cognados y topónimos relacionados
Tulba (nom antic d'un afluent de la dreta de la Saale, a la Francònia; OnCat, s.v. Toluges-Tolustre-Tolba, esp. VII 289b39, on Coromines el relaciona amb l'etimologia preromana que atribueix a Tolba i altres topònims). En aquestes latituds costa justificar-hi un arabisme, de manera que deu tractar-se d'un fals cognat, com passa amb el Tolbiacum alemany (actual Zülpich, anotat per Coromines allà mateix: OnCat, VII 289b41).
en Toponimia de Aragón, Cantabria y La Rioja (PID2020-114216RB-C63), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/. https://toponhisp.org/