Segons Josep Moran, que és un gran coneixedor de la toponímia del Pla de Barcelona i del Baix Llobregat, el nom de Bellvitge es documenta al segle XII en la forma Benvige. Havia substituït el nom de Malvige, que popularment era interpretada amb el sentit de 'malviatge'.

La forma Malvige correspon a un antropònim femení d'origen gòtic. Sabem que l’any 995 una dona anomenada Elo (nom femení d’origen gòtic) i de sobrenom Bonadona va vendre un prat al lloc dit Llobergadello Vilio (Llobregadell Vell, és a dir, un braç antic del riu Llobregat en el seu delta), que limitava al nord amb el rec d’Amalvigia femina, nom femení també d’origen gòtic, conegut a Catalunya durant el segle X. El 1057, els esposos Gotmar i Orutia van vendre el mas anomenat Malvige, en la parròquia de Provençana, amb la seva església o capella, per trenta unces d’or, quantitat important, que fa pensar que es tractava d’una propietat extensa, amb un rec propi; aquest nom de Malvige sens dubte correspon a l’Amalvigia femina del segle anterior, la qual devia ésser la colonitzadora del territori. Segons indica Josep Moran, el nom és compost del gòtic amals ‘valenta’ i weig ‘lluita’. (Moran_2019)