Bellvitge
Tipologia ou caracterização geográfica
Étimo
Resumo geral
Del nom femení d'origen gòtic AMALVIGIA documentat a Catalunya durant el segle X.
Aspetos geográficos, históricos, administrativos
Bellvitge és un barri de l'Hospitalet de Llobregat. Prengué el nom actual al segle XIII, que és el període en què es consolidà la devoció local de Santa Maria de Bellvitge en l’antiga capella del mas que li donà nom, que va esdevenir un santuari encara existent.
Informação específica de étimo para este topónimo
Segons Josep Moran, que és un gran coneixedor de la toponímia del Pla de Barcelona i del Baix Llobregat, el nom de Bellvitge es documenta al segle XII en la forma Benvige. Havia substituït el nom de Malvige, que popularment era interpretada amb el sentit de 'malviatge'.
La forma Malvige correspon a un antropònim femení d'origen gòtic. Sabem que l’any 995 una dona anomenada Elo (nom femení d’origen gòtic) i de sobrenom Bonadona va vendre un prat al lloc dit Llobergadello Vilio (Llobregadell Vell, és a dir, un braç antic del riu Llobregat en el seu delta), que limitava al nord amb el rec d’Amalvigia femina, nom femení també d’origen gòtic, conegut a Catalunya durant el segle X. El 1057, els esposos Gotmar i Orutia van vendre el mas anomenat Malvige, en la parròquia de Provençana, amb la seva església o capella, per trenta unces d’or, quantitat important, que fa pensar que es tractava d’una propietat extensa, amb un rec propi; aquest nom de Malvige sens dubte correspon a l’Amalvigia femina del segle anterior, la qual devia ésser la colonitzadora del territori. Segons indica Josep Moran, el nom és compost del gòtic amals ‘valenta’ i weig ‘lluita’. (Moran_2019)
Documentação histórica
Antiga e medieval
- Amalvigia femina 995 (Moran_2019)
- Malvige 1057 (Moran_2019)
Moderna
- "l'ermità de Bellvitge" 1787 (Calaix de Sastre OnCat II, 417b14).
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org