Sant Llorenç
Tipologia ou caracterização geográfica
Étimo
Ámbito semántico
Resumo geral
Es tracta d'un hagiotopònim basat en l'advocació del patró d'Osca, Sant Llorenç (SANCTUS LAURENTIUS), nascut a la capital de l'Alt Aragó i martiritzat a Roma l'any 258. És un llogaret al sud-est del municipi de Castigaleu, que fou municipi independent fins que es va annexionar al de Castigaleu, tot separant-se de l'Almúnia de Sant Llorenç, immediatament al sud, que va passar a Lluçars (després annexionat a Tolba).
Aspetos geográficos, históricos, administrativos
Tot i que s'ha dit que la primera notícia que tenim de Sant Llorenç és del 1028 (Larruy 2008: 114), no l'hem trobat documentat fins al 1043 en relació amb el cabdill Arnau Mir de Tost (CDÀger, doc. 14). La seua església (depenent de la parròquia de Lluçars) data del segle XVIII (1716, segons una inscripció que hi ha dins). Es va constituir com a municipi independent al 1834, però al 1844 el seu territori es va dividir en dues parts: Sant Llorenç pròpiament va passar al de Castigaleu, i l'Almúnia de Sant Llorens va passar al de Lluçars (incorporat més tard al de Tolba). Tot i que va tenir fins a vuit cases, avui només en queden dues on els propietaris van eventualment.
Informação específica de étimo para este topónimo
En el cas d'aquest topònim s'ha conservat prou bé l'estructura del topònim original, d'acord amb l'evolució normal del català en aquesta zona de la franja catalano-aragonesa.
Documentação histórica
Antiga e medieval
·"ipsa cruce in termino de Sancti Laurencii" 1043 (CDÀger, doc. 14, p. 219).
·"ipso kastro de Sancti Laurencii" 1046 (CDÀger, doc. 19, p. 224).
·"Garsias de Uilla prior Sancti Laurencii" 1296 (CDObarra, doc. 189).
·"Sent Lorenç" 1385 (FMR, p. 97).
·"Sant Lorent" 1495 (Serrano_fogaje_II, p. 357).
Moderna
·"San Llorens" 1845 (DicMadoz, s.v. Llorens (San)).
Paisagem toponímica próxima
L'advocació de sants i santes és recurrent en la toponímia aragonesa en general i en la ribagorçana en particular. Sense sortir del municipi de Castigaleu, també hi trobem l'ermita de San Pedro (però la Font de Sant Pere), Sant Martí i Sant Miquel (les dos esglésies de Castigaleu), el pilaret de Sant Roc i el de Sant Vicens, l'ermita de Sant Andreu, la serra de Sant Isidro. I com a advocacions femenines hi trobem Santas Massas (llogaret amb l'ermita de San Macario), o el cas de Santaneta.
Cognatos e nomes de lugares relacionados
A la Ribagorça mateix tenim el cas del poble de Sant Orenç, possiblement un fals cognat si realment procedeix de Sant Aurentius (OnCat, VI 427a45; seguit per TopSopeira, p. 70), tot i que cal matisar que el nom del sant en qüestió (que hauria nascut a Urgell o prop d'Osca, segons les tradicions, al segle IV) fou Orentius o, millor, Orientius [SanOriencio, p. 1; cf. KajantoCognomina, p. 358, que recull Orientius]; en tot cas, és cert que és un nom molt poc documentat (a l'edat mitjana només trobem el genitiu Aurencii en un document del 1032 referent a l'abat Oliba; DipAbatOliba, text 27; potser també ho és l'Orancio que porta el RAC, s.v. Orancio, en un document del Vallès del 947). En canvi, sí trobem molts altres Sant Llorenç al domini lingüístic català: Sant Llorenç de Montgai, Sant Llorenç de Morunys, etc. I també a zones castellanoparlants de l'Aragó, com al Monte de San Lorenzo o Cuculla (al Moncayo), San Lorenzo del Flumen (Lalueza) o San Lorién (Pueyo de Araguás), com San Lorenzo de El Escorial, a Galícia San Lourenzo i a Portugal São Lourenço.
en Toponimia de Aragón, Cantabria y La Rioja (PID2020-114216RB-C63), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/. https://toponhisp.org/
Coordenadas: 0.60133 42.173848
Las coordenadas en el estado español proceden del IGE
Gentilíco e apelidos colectivos
Antropónimos originados pelo topónimo
És difícil concretar quin San Lorenzo ha generat aquest cognom perquè a la Península Ibèrica n'hi ha diversos, com San Lorenzo del Escorial o el Monte San Lorenzo (al Moncayo aragonès).
Bibliografia específica
Larruy Español, Javier (2008), Guía de la Mancomunidad Valle del Isábena, Zaragoza, BUSF Editorial.
Assinaturas
Redação: Carlos Ángel Rizos Jiménez
Església de Sant Llorenç (foto de Montse Dolcet).
