kognatuak eta erlazionatutako leku izenak

A la Ribagorça mateix tenim el cas del poble de Sant Orenç, possiblement un fals cognat si realment procedeix de Sant Aurentius (OnCat, VI 427a45; seguit per TopSopeira, p. 70), tot i que cal matisar que el nom del sant en qüestió (que hauria nascut a Urgell o prop d'Osca, segons les tradicions, al segle IV) fou Orentius o, millor, Orientius [SanOriencio, p. 1; cf. KajantoCognomina, p. 358, que recull Orientius]; en tot cas, és cert que és un nom molt poc documentat (a l'edat mitjana només trobem el genitiu Aurencii en un document del 1032 referent a l'abat Oliba; DipAbatOliba, text 27; potser també ho és l'Orancio que porta el RAC, s.v. Orancio, en un document del Vallès del 947). En canvi, sí trobem molts altres Sant Llorenç al domini lingüístic català: Sant Llorenç de Montgai, Sant Llorenç de Morunys, etc. I també a zones castellanoparlants de l'Aragó, com al Monte de San Lorenzo o Cuculla (al Moncayo), San Lorenzo del Flumen (Lalueza) o San Lorién (Pueyo de Araguás), com San Lorenzo de El Escorial, a Galícia San Lourenzo i a Portugal São Lourenço.