Skip to main content
Tornar a ToponHisp
  • Consulta del diccionario
  • Resultados del proyecto
  • Bibliografía
  • Fuentes
  • Accesu investigadores
esglcaeupt-ptastan

Timor

Timor

Tipoloxía ou caracterización xeográfica

Despoblat
Localitat
Idioma del topónimo
Catalán

Étimu

THINCHBURGA
Germánico
Deantroponímico » Nome personal

Resume xeneral

Segons Coromines (OnCat VII, 274a18), el topònim Timor prové de l'antropònim femení d'origen germànic Timbor, derivat de la forma THINGBURG(I)S, d'origen germànic.

Aspectos xeográficos, históricos, administrativos

Antiga població avui desapareguda situada a la Segarra, prop de Sant Pere dels Arquells, i avui pertanyent al municipi de la Ribera d'Ondara. Es conserva l'antic castell de Timor (ara anomenat la Torre de Timor), molt degradat, i l'església. Fou un dels castells i fortaleses que s'edificaren (o es construïren sobre una de vella) durant l'expansió dels comtats catalans.

Información específica d'étimu pa esti topónimu

Timbor degué ser un nom noble força corrent a l'Edat Mitjana a la Segarra i comarques properes, a jutjar pels exemples que aporta Coromines (OnCat, VII, 274a23): Timbors, filla d’Arnau d’Anglesola (1188 i 1173); Timbors, a Gebut (1195); Timbors (1257), etc. «Al castell de Timor el nom li vingué sens dubte d’una carlana que es deia Timbor, com aquestes dames». Com a antropònim femení, la forma mantingué el grup consonàntic /mb/; mentre que com a topònim es produí l'assimilació normal del grup /mb/ > /mm/ > /m/. La /r/ final s'emmudí, fet que va provocar la confluència fonètica amb el mot timó 'farigola' (del llatí THYMUM), que es troba com a topònim a Catalunya.

 

Documentación histórica

Vieya y medieval

  • «Timor» 1067
  • «Arnallus de Timor» 1131
  • «Raimundus Timor, filius Guillelm de Timor» 1180
  • «Arnaldi de Timors» 1196
  • «Petrus de Timor» 1202
  • «Arnau de Timor» 1207
  • «Timor» 1249
  • «Timor» 1289
  • «Timor» 1313
  • «Timor» 1359

 

(Documentació extreta de OnCat, VII, 273b41. Se'n pot trobar més a CastCat, vol. VI (I) p. 717-720 i Turull_2007: 1929)

Paisax toponímicu de la rodiada

En la toponímia de Catalunya es troben força topònims provinents d'antropònims d'orgen germànic, tot i que majoritàriament són de caràcter masculí (veg. la Geltrú).

Mar Batlle Gutiérrez:  "Timor", 

en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el  MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org 

[consultado en 31-05-2025].
Fecha: 12/02/2025
6472
no-portugues

Coordenadas: 1.329528 41.642841

Las coordenadas en el estado español proceden del IGE

×Cerrar

Visualización de capas

One fine body…

Close Save changes
Transcripción fonética
[ti'mo]
Ensin provincia
Lleida
Población
Ensin datos

Xentiliciu y nomatos coleutivos

Xentiliciu/-os
Ensin datos
Pseudoxentiliciu/-os
Ensin datos

Antropónimos orixinaos pol topónimu

Apellíu
Timor
317 ocurrencias
Fonte: INE

Avui dia el cognom Timor es troba pràcticament restringit a les províncies de Castelló, València i Alacant. Durant el període medieval fou un cognom important (veg. GEC). Es documenten repobladors amb aquest cognom (que n'indica la procedència) a Oriola, Morella, Vilafranca del Maestrat, Castelló de la Ribera, Benimaclí i Carcaixent (Guinot_1999, I, 533).

Timor
Nome
Nun xeneró nome personal

Bibliografía específica

Nun hai bibliografía

Robla

Redaición: Mar Batlle Gutiérrez

Ministerio de ciencia
Xunta de Galicia
Instituto da Lingua Galega
UPNA
UAM
Universidad de Zaragoza

El proyeutu I+D+I Toponomasticon Hispaniae ta financiáu pol MCIN/AEI/10.13039/501100011033/. La presente aplicación cuntó con una ayuda pa la consolidación ya estruturación d'unidaes d'investigación competitives de la Xunta de Galicia (ED431C 2021/20).

Menú del pie

  • Polítiques de privacidá
  • Polítiques de cookies
  • Contautu
-
-
-
-