Skip to main content
Tornar a ToponHisp
  • Consulta del diccionario
  • Resultados del proyecto
  • Bibliografía
  • Fuentes
  • Accesu investigadores
esglcaeupt-ptastan

Sagarras Baixas

Sagarras Baixas

Tipoloxía ou caracterización xeográfica

Localitat
Idioma del topónimo
Catalán

Étimu

SAGAR
Vasco
Fitonimia
BASSU
Latino
Valoración » Allugamientu, orientación

Ámbito semántico

Fitonimia

Resume xeneral

Sagarras és un plural que s'explica per la presència de dos nuclis de població amb el mateix nom molt propers l'un de l'altre: Sagarras Altas (de Lasquarri, però enclavat dins el terme de Tolba) i Sagarras Baixas (de Tolba); el primer es troba un quilòmetre i mig més amunt, pel mateix camí. S'explica a partir del basc sagar 'poma, pomera', possiblement afegint-hi l'article enclític -a: sagar-a 'la pomera'. 

Aspectos xeográficos, históricos, administrativos

Sagarras Baixas (abans Sagarra) fou una almúnia depenent de Falç (nom oficial: Fals), segons consta a la documentació dels segles XI-XII, però després va funcionar com a entitat independent (ja és així al fogatge de 1495), fins que al 1845 va passar a dependre de Tolba.

Información específica d'étimu pa esti topónimu

Ja Coromines (OnCat, s.v. Segarra, esp. VII 76b42-51) va estudiar aquest nom atribuint-li el mateix origen que a la comarca lleidatana de La Segarra: del basc sagar 'poma, pomera' (amb article: sagarra), del que diu que ja era ibèric. En efecte, a l'onomàstica ibèrica tenim l'element sakar amb valor antroponímic (com a cognom); cf. el banc de dades Hesperia (Hesperia, secció Onomàstica, s.v. sakar), on trobem una desena de mostres de cognoms que contenen aquest formant inicial, en un cas amb la -a (sakaradinde/sakaratinte, a Caudete de las Fuentes [València]; LexInsIb1976-89, pp. 109-110, on J. Velaza assenyala que atin és un altre formant antroponímic i explica el final -te/-de com a marca de datiu). Coromines parla d'una "triple variant" Sigarra/Sagarra/Segarra perquè aporta la Sigarra (ciutat dels ilercaons) de la Geografia de Ptolomeu (Ptolomeo_Geogr, II, 64, p. 95) i el testimoni epigràfic ibero-romà "quatorvir municipii Sigarrensis" (CIL II, 4479; del segle I), al que podem afegir un altre de temps de Maximià (286-305) on diu "ordo Segarrensis" (TopComPonent, fitxa "Segarra").

Documentación histórica

Vieya y medieval

·"in Sagassa uel in Benabar uel in terminis eorum" 1048-1052 (CDSVictorián, 44, doc. 25; com a Sagarra al ms. C; doc. considerat fals per Viruete: CDRamiroI, 403-405, doc. 70).

·"domno Petro rege almuniam de Sagarra" 1080 (CDACLleida, 804, doc. 75).

·"Segarra" 1094-1104 (CDPIAr, 426, doc. 165).

·"Sancta Maria de Tolva [ms. B: Tolba], in illam almuniam de Saharr<a> que est in termino de Falces" 1100 (CDACLleida, 964, doc. 159; copiat com a Sagarra al cartulari de Roda, cap a principis del segle XIII).

·"Signum Petri Sagarre" 1161 (CDACLleida_2, 608, doc. 424; al ms. C diu Sagarrensis).

·"Petri de Sagarra" 1168 (CDACLleida_2, 707, doc. 477).

·"inter terminum de Tornuda et Sagarra" 1222 (Grau_2010, 559, doc. 393).

·"Pere Sagarra" 1381 i 1385 (FMR, 20 i 62; veí de Tolba).

·"Sagarra Baxa [...] Saguara Damunt" 1495 (Serrano_fogaje_II, 375 i 376).

Moderna

·"Sagarras Baxas" 1671 (AHPH, Protocols, núm. 4447, pp. 127, 352, 489, 582 i 583).

·"vecinos de Sagarras baxas [...] camino que va de Sagarras a Tolba" 1761 (AHPH, Protocols, núm. 2367, f. 30r).

Paisax toponímicu de la rodiada

A la mateixa província d'Osca trobem la localitat de Pomar (partit judicial de Sariñena), al que podem afegir, a la província de Saragossa, Pomer (partit judicial de Calatayud) i en territori catalanòfon trobem, per exemple, La Maçana (Andorra, però també a la Fontllonga [Noguera, agregat de Camarasa], un despoblat a Coll de Nargó [Alt Urgell]...), i també tenim els derivats Maçaners (Saldes, al Berguedà), La Maçanera (Castelló de Farfanya), i els col·lectius Maçanet (a La Selva); cf. OnCat, s.v. Maçana, Maçanes, Maçanet.

Cognaos y topónimos rellacionaos

A banda de la immediata Sagarras Altas (Lasquarri), cal remarcar que les tres cases que es trobem al nord de Sagarras Baixas, conegudes ara com l'Aldea, a la documentació cadastral reben el nom de Sagarra, i molt prop hi ha una partida coneguda com a Sairona que trobem documentada com a Sagrona, que sembla diminutiu de Sagarra amb el sufix -ona (*Sagarrona > *Sagarona > Sagrona > Sairona). A Lleida hi ha la comarca de la Segarra, que pot ser la base de molts altres que porta l'OnCat s.v. Segarra: el Riu Segarra (desemboca a Alcalà de Xivert), la Serra de Segàrria (Pego), Pla de Segarra (Benigànim), Fonteta de Sigarra (Canet lo Roig), Podio de Segarra (top. documental de Sant Vicenç de Calders).... També hi ha una Segarra a Burgos (Condado de Treviño).

Carlos Ángel Rizos Jiménez:  "Sagarras Baixas", 

en Toponimia de Aragón, Cantabria y La Rioja (PID2020-114216RB-C63), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/. https://toponhisp.org/

[consultado en 29-09-2025].
Fecha: 23/09/2025
7994
no-portugues

Coordenadas: 0.535723 42.129006

Las coordenadas en el estado español proceden del IGE

×Cerrar

Visualización de capas

One fine body…

Close Save changes
Transcripción fonética
saˈγaras ˈba∫as
Ensin provincia
Huesca
Población
21 (2024)

Xentiliciu y nomatos coleutivos

Xentiliciu/-os

Sagarrenc, sagarrenca.

Pseudoxentiliciu/-os
Ensin datos

Antropónimos orixinaos pol topónimu

Apellíu
Sagarras
1321 ocurrencias
Fonte: INE

El cognom Sagarra també podria estar més aviat vinculat a la comarca catalana de la Segarra, per confusió entre la e i la a en posició àtona (pretònica en aquest cas), especialment en territoris de neutralització d'ambós fonemes, com és propi del català oriental. Tot i així, la major densitat que té a la província d'Osca fa pensar que potser en aquest territori està vinculat a les dos localitats aragoneses conegudes com a Sagarras (molt properes l'una de l'altra: Sagarras Baixas i Sagarras Altas (abans Sagarras d'Amunt).

Sagarras
Sagarras
Apellíu
Segarra
14143 ocurrencias
Fonte: INE

La forma Segarra és dominant al llevant peninsular, especialment al territoris catalanòfons o hi ha distinció entre e i a (varietat occidental), i segurament s'ha de vincular a la comarca lleidatana de la Segarra.

Segarra
Apellíu
Cegarra
2943 ocurrencias
Fonte: INE

La presència de la forma Cegarra al sud peninsular (especialment a Múrcia) es pot connectar amb una analogia amb el castellà cigarra, referent a l'insecte.

Cegarra
Nome
Nun xeneró nome personal

Bibliografía específica

AHPH: Archivo Histórico Provincial de Huesca.

Robla

Redaición: Carlos Ángel Rizos Jiménez

Vista de Sagarras Baixas baixant des de Sagarras Altas (foto: Carlos Rizos).

Vista de Sagarras Baixas baixant des de Sagarras Altas (foto: Carlos Rizos).

Ministerio de ciencia
Xunta de Galicia
Instituto da Lingua Galega
UPNA
UAM
Universidad de Zaragoza

El proyeutu I+D+I Toponomasticon Hispaniae ta financiáu pol MCIN/AEI/10.13039/501100011033/. La presente aplicación cuntó con una ayuda pa la consolidación ya estruturación d'unidaes d'investigación competitives de la Xunta de Galicia (ED431C 2021/20).

Menú del pie

  • Polítiques de privacidá
  • Polítiques de cookies
  • Contautu
-
-
-
-