Ja Coromines (OnCat, s.v. Segarra, esp. VII 76b42-51) va estudiar aquest nom atribuint-li el mateix origen que a la comarca lleidatana de La Segarra: del basc sagar 'poma, pomera' (amb article: sagarra), del que diu que ja era ibèric. En efecte, a l'onomàstica ibèrica tenim l'element sakar amb valor antroponímic (com a cognom); cf. el banc de dades Hesperia (Hesperia, secció Onomàstica, s.v. sakar), on trobem una desena de mostres de cognoms que contenen aquest formant inicial, en un cas amb la -a (sakaradinde/sakaratinte, a Caudete de las Fuentes [València]; LexInsIb1976-89, pp. 109-110, on J. Velaza assenyala que atin és un altre formant antroponímic i explica el final -te/-de com a marca de datiu). Coromines parla d'una "triple variant" Sigarra/Sagarra/Segarra perquè aporta la Sigarra (ciutat dels ilercaons) de la Geografia de Ptolomeu (Ptolomeo_Geogr, II, 64, p. 95) i el testimoni epigràfic ibero-romà "quatorvir municipii Sigarrensis" (CIL II, 4479; del segle I), al que podem afegir un altre de temps de Maximià (286-305) on diu "ordo Segarrensis" (TopComPonent, fitxa "Segarra").