Vés al contingut
Volver a ToponHisp
  • Consulta del diccionario
  • Resultados del proyecto
  • Bibliografía
  • Fuentes
  • Acceso investigadores
esglcaeupt-ptast

Algayón / Algaió

Algayón / Algaió

Tipoloxia o caracterització xeogràfica

Localitat
Idioma del topònim
Catalán

Étimo

AʿYÚN
Árabe
Hidronímia » Manantial

Resum general

El topònim Algaió/Algayón procedeix de la veu andalusí aʿyún —o possiblement *ʿayún— (àrab clàssic aʿyun, ʿuyūn) 'fonts, ulls', que era el plural habitual de ʿayn 'font, ull' a la Península Ibèrica. En el nostre cas concret, a més de l'article corresponent en posició inicial, es va incorporar una /g/ com a desenvolupament de la consonant àrab fricativa faríngia sonora (veg. LexTopAnd, p. 304). Així mateix, seguint l'evolució fonètica del català, es va predre la nassal final i va resultar Algaió, l'única forma enregistrada en època medieval, que es castellanitza després  en Algayón. Aquest origen àrab querda recolzat per l'existència d'un deu d'aigua blana, que brolla directament del terra i que genera unes petites basses rodones anomenades "Los Ullets" (OnCat II, 132a; DicMadoz).

Aspectes geogràfics, històrics, administratius

Algaió / Algayón és una loaclitat de la província d'Osca, integrada a la comarca de la Llitera. És una pedanía que pertany al municipi de Tamarit de Llitera, dependència que ja es constata a l'edat mitjana, atès que, en documentació del sigle XIV, s'enregistra  com a aldea de Tamarit de Llitera. En aquesta documentació, sempre apareix sota la forma catalana Algayó fins a començaments del segle  XVII (Ubieto_Pueblos1, p. 87). Indica Madoz a mitjans del segle XIX que se situa “en un llano libre a la influencia de todos los vientos; con cielo alegre y clima poco saludable por las aguas estancadas que tiene en sus inmediaciones”; però afegeix també: “Hay en sus inmediaciones balsas de aguas saludables, de las que se surten los vecinos para beber, para todos los usos domésticos y para abrevar sus bestias y ganados” (DicMadoz). A més, Coromines afirma que al peu del mateix poble neixen unes fonts que la gent utilitza per a regar, conegudes com “els ullets d’Algaió” (OnCat II, 132a). 

Información específica de étimo para este topónimo

El topònim Algaió/Algayón preocedeix del mot  andalusí aʿyún —o possiblement *ʿayún— (àrab clàssic aʿyun, ʿuyūn) 'fonts, ulls', que era el plural habitual de ʿayn 'font, ull' a la Península Ibèrica. En el nostre cas concret, a més de l'article corresponent en posició inicial, s'incorporà una /g/ com a desenvolupament de la consonant àrab fricativa faríngia sonora (veg. LexTopAnd, p. 304). Així amteix, seguint l'evolució fonètica del català, es perdé la nassal final i resultà Algaió, l'única forma enregistrada en època medieval, que es castellanitzà després en Algayón. Recolza aquest origen àrab l'existència d'un deu d'aigua blana, les fonts del qual brollen directament del terra i originen unes petites basses rodones conegudes com "Los Ullets" (OnCat II, 132a; DicMadoz). A Terol i a Toledo existeix el topònim Aloyón amb el mateix origen etimològic (veg. Corriente_Toponymes, p. 39).

Aquest mateix plantejament és el que presenta Coromines (OnCat II, 132) en una llarga explicació del topònim, encara que la descarta per existir una forma medieval “Agayo”, sense consonant lateral, a la qual sona excesiva importència a la vista de la documentació existent, ja que, en tractar-se d'un caso único i aïllat, és més versemblant pensar que som davant una errada de l'escrivà. Coromines proposa altres possibilitats, que, des del nostre punt de vista, són problemàtiques per diferents motius:

  • De l'àrab 'irq 'uyûn ‘lloc de naixement de fonts’, i el relaciona amb el topònim aragonès Alcaine. Aquest radical té l'inconvenient de ser indeterminat i, per tant, no podria crear un topònim, que hauria de ser determinat per un article. La forma determinada seria 'irq al-'uyûn, que és incompatible amb les formes aplegades en la documentació antiga.
  • Del ll. *CAVEONEM, i es basa en el nom Gayón d'una localitat bearnesa, antigament Caivó, que podria designar una mina d'aigües, de la mateixa manera que els mots catalans alcavó ‘naixement d'aigua’ i gabions ‘blocs per a aturar avingudes d'un riu’. Novament, les formes Caivó, alcavó, gabions són incompatibles amb les solucions anotades en la documentació antigua.
  • Finalment, la que dona como probable, de l'àrab masğîd al-Qayyúm ‘la mesquita del Sublim’, perquè té en compte que en aquesta localitat  s'esmenta un hospital en un document de 1255 regentat per una orde religiosa cristiana, i suposa que aquesta orde prengué el nom d'una institució religiosa pròpia dels àrabs. Tanmateix, des d'un punt de vista fonètic veiem dos inconvenients per acceptar la proposta: d'una banda, s'hauria hagut de conservar la -m final, com succeeix generalment en català, i més encara per tractar-se d'una sil·laba tònica; de l'altra, l'evolució de la velar sorda àrab ens duria a un resultat Alcaió i no Algaió.

També descartem la proposta segons la qual procederia de la fusió de l'article àrab al i l'antropònim llatí GAIONIS, de GAIUS (Miguel, 2020: 147). Aquesta addició seria anormal, prequè l'afegitó antietimològic de l'article àrab només sol trobar-se en mots preàrabs d'origen lèxic i no antroponímic; seria el cas de topònims com  Alarcos (Ciudad Real), Alboloduy (Almería), Albuñol (Granada), Alcaudete (Jaén), Alcubillas (Ciudad Real), Alfaro (La Rioja, A Coruña), Alicún (Almería, Granada), Almonaster La Real (Huelva), Almonte (Huelva), Alpera (Albacete), Alporchones (Lorca), Alpuente (València), Alpujarra, etc. En cacanvibio, l'etimologia àrab que hem plantejat no ofereix cap obstacle fonètic ni lèxic ni morfològic.
 

Documentació històrica

Antiga i medieval

  • “hospital d’Algayó” 1255 Miret, 1910: 360.
  • “Item ab eodem pro R.º Abbat, portionario de Tamarito et capellano ecclesie d’Algayo” 1279 RDH_CMV, p. 113.
  • “prodicta portione e pro ecclesia de Agayo (sic)” 1280 RDH_CMV, p. 130.
  • “Ramon d’Algayó” 1397 Utrilla_monedaje, p. 47.
  • “Algayó” 1397 Utrilla_monedaje, p. 74.
  • “Algayó” Serrano_fogaje II, p. 294.

Moderna

  • “Algayón” DicMadoz.

Cognats i topònims relacionats

Massalió / Mazaleón (Terol).

Aloyón (Teruel, Toledo).

Javier Giralt Latorre:  "Algayón / Algaió", 

en Toponimia de Aragón, Cantabria y La Rioja (PID2020-114216RB-C63), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/. https://toponhisp.org/

[consultado en 09-05-2025].
Data: 11/03/2025
4641
no-portugues

Coordenades:0.379686 41.83276

Les coordenades a l'estat espanyol procedeixen de l'IGE

×Cerrar

Visualización de capas

One fine body…

Close Save changes
Transcripció fonètica
alɣa'jo / alɣa'jon
Província
Huesca
Població
238 (2023)

Gentilici i renoms col·lectius

Gentilici(s)

Algayonense.

Pseudogentilici(s)
Sin datos

Antropónims originats pel topònim

Cognom
No ha generado apellido
Nom
No ha generat nom personal

Bibliografía específica

Miguel Ballestín, Miguel (2020): La toponimia no es un mamífero insectívoro sin importancia. Una visión de conjunto de los nombres de lugar de Aragón, Zaragoza, Gara d’Edizions.

Miret i Sans, Joaquim (1910): Les cases de templers y hospitalers en Catalunya, Barcelona, Impremta de la Casa Provincial de Caritat.

Signatures

Redacció: Javier Giralt Latorre

Colaboració: Robert Pocklington.

Iglesia de San Andrés Apóstol de Algaió / Algayón (fuente: http://www.sipca.es/censo/1-INM-HUE-009-225-005/Iglesia/de/San/Andr%C3%A9s/Ap%C3%B3stol.html).

Iglesia de San Andrés Apóstol de Algaió / Algayón (fuente: http://www.sipca.es/censo/1-INM-HUE-009-225-005/Iglesia/de/San/Andr%C3%A9s/Ap%C3%B3stol.html).

Los Ullets, manantial en Algaió / Algayón (fuente: https://es.wikipedia.org/wiki/Los_Ullets).

Los Ullets, manantial en Algaió / Algayón (fuente: https://es.wikipedia.org/wiki/Los_Ullets).

El proyecto I+D+I Toponomasticon Hispaniae está financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/. La presente aplicación contó con una ayuda para la consolidación y estruturación de unidades de investigación competitivas de la Xunta de Galicia (ED431C 2021/20).

Menú del pie

  • Políticas de privacidad
  • Políticas de cookies
  • Contacto
-
-
-
-