Assenyala Coromines (OnCat IV, 272b-273b) que l'origen lingüístic de Fraga no és àrab, fet que pot deduir-se a partir de les mencions vacilants de diversos escriptors mahometans: Faraga, 'Ifrâga, 'Afrâga, ja que el sistema consonàntic de l'àrab no permet el grup inicial fr-, la qual cosa explicaria les modificacions que s'observen en les formes sitades. Per aquest motiu, planteja que l'ètim és fraga, plural d'un llatí vulgar tardà neutre fragu, extret de l'asjectiu clàssic frǎgōsus ‘escarpat’ (DicTopEsp, 167). En el cas que aquí ens ocupa, aquell vocable del llatí vulgar, que apareix ja amb aquest valor en un passatge de Sant Isidor, s'aplicaria a les roques escarpades per damunt del riu Cinca a la banda esquerra, sobre les quals està edificada la part més antiga de la ciutat (Vázquez_2011, 108).