Fraga
Tipoloxia o caracterització xeogràfica
Étimo
Ámbito semántico
Resum general
Topònim procedent de fraga, plural del llatí vulgar tardà fragu, extret de l'adjetiu clàssic frǎgōsus ‘escarpat’.
Aspectes geogràfics, històrics, administratius
Fraga és una de les ciutats de més població de la província d'Osca, que constitueix la capçalera de la comarca del Baix Cinca. Diferents restes arqueològiques cofirmen que les seves terres foren aviat ocupades per gent que remonta a les edat del Bronze i del Ferro. Alguns historiadors han suposat que la localitat de Gallica Flavia citada per Ptolomeo de Alejandria com a ciutat pertanyent als ilergetes i localitzada a poca distància d'Ilerda (Lleida), tal vegada fou l'antecedent de la medieval Fraga o, si més no, estigué ubicada al seu voltant. A més, el jaciment de Villa Fortunatus demuestran que la presència dels romans en aquesta zona fou realment important. Li fou atorgat el títol de vila en 1255 i el de ciutat en 1709 per Felip V (Ubieto_Pueblos1, 568-569; Vazquez_2011, 107).
Información específica de étimo para este topónimo
Assenyala Coromines (OnCat IV, 272b-273b) que l'origen lingüístic de Fraga no és àrab, fet que pot deduir-se a partir de les mencions vacilants de diversos escriptors mahometans: Faraga, 'Ifrâga, 'Afrâga, ja que el sistema consonàntic de l'àrab no permet el grup inicial fr-, la qual cosa explicaria les modificacions que s'observen en les formes sitades. Per aquest motiu, planteja que l'ètim és fraga, plural d'un llatí vulgar tardà neutre fragu, extret de l'asjectiu clàssic frǎgōsus ‘escarpat’ (DicTopEsp, 167). En el cas que aquí ens ocupa, aquell vocable del llatí vulgar, que apareix ja amb aquest valor en un passatge de Sant Isidor, s'aplicaria a les roques escarpades per damunt del riu Cinca a la banda esquerra, sobre les quals està edificada la part més antiga de la ciutat (Vázquez_2011, 108).
Documentació històrica
Antiga i medieval
- “mortuus est gladio in obsidione de Fraga” 1118 Abadal_1955, p. 26.
- “Facta est laudacio et confirmacio huius carte ab Ildefonso rege in obsidione de Fraga” 1123 DEbro-1, p. 109.
- “quando Garcia Kaxal oblit, quando Rex cepit Migneza et fuit a Fraga” 1134 DEbro-1, p. 229.
- "carta facta mense iulio, apud Fragam, in anno sub quo era MªCªLXIIª regnante Domnio nostro Ihesu Christo in celis et in terra" 1134 DEbro-1, p. 237.
- "Facta carta in anno quando fuit capta Lerita et Fraga, era Mª Cª LXXXª VIIª" 1149 DRamiro II, p. 148.
- "Raimundus comes Pallarensis in Fraga" 1174 DEbro-2, p. 88.
- "Testes huius rei sunt: Berengarius de Prullans, preceptor Frage, Bertrandus de Villella" 1217 DSigena, p. 126.
- "Petrum Egidium, habitatorem de Fragua, cum uxore et domo sua" 1228 DSigena, p. 184.
- "Testes sunt de hoc supradicto qui ad hec fuerunt vocati et scripti, qui hoc viderunt et audierunt, don Iohan de Lavata et don Sancio de Fraga qui habitant en Casovas" 1237 DCasbas, p. 69.
- "Carta de la avinença feyta per Na Teresa de Monchada et per En Guillem de Monchada ba los hòmens de Fraga de la questia" 1290 PrivilegiosFraga, p. 101.
- "Trasllat del privilegi del vi que la senyora rehina feu a la universitat de la vila de Fraga" 1336 PrivilagiosFraga, p. 170.
- “Die lunes XVI, mensis aprilis, in villa Frage” 1397 Utrilla_monedaje, p. 43.
- “carta pública testimonial dels jurats de la dita vila de Fraga” 1397 Utrilla_monedaje, p. 54.
Moderna
- "Sia a todos maniffesto que yo Ffrancés Agostín inffançón, habitant de la villa de Ffraga" 1502 DARA: ES/ABV - 00234/0025.
- "Miguel Royes y Antonia Nadal, conyuges, vecinos de la ciudad de Fraga" 1718 DARA: AHPHU_F_00016_0001_03_2.
- "Fraga" 1845 DicMadoz.
- "Distrito municipal de Fraga" 1859 DARA: ES/AHPHU - H-000700.
- "Ayuntamiento constitucional de Fraga. Libro de actas de las sesiones celebradas por la expresada corporación en el 1er semestre del ejercicio" 1899-1900 DARA: ES/AMFRAGA - H/000145/008.
Cognats i topònims relacionats
A la regió d'Aragó no existeix cap altre topònim format sobre fraga. En canvi, abunden els que tenen el seu origen en aquest vocable a les quatre províncies gallegues: Fraga, A Fraga, Fragas, Fraga Alta, Fraga Chá, Rivadiso da Fraga, Vilar da Fraga, Fraga da Lata, Fraga Gallina, Fraga Redonda, Fraga dos Cregos, Coude da Fraga, Fraga Nova, Fraga de Vila, Fraga Escura, Fragarrara, Beira da Fraga, Fraga Vella, Fraga da Barcia, Fraga do Rei, Fragamoreira.
D'altra banda, a Aragó sí hi ha la variant masculina El Frago (Saragossa). I en altres indrets d'Espanya hi ha formes derivades: Fragosa (Cáceres), Fragoso (A Coruña i Pontevedra), Fragoselo (Pontevedra), Fragosiño (Pontevedra), Lomito Fragoso y Honduras (Santa Cruz de Tenerife).
en Toponimia de Aragón, Cantabria y La Rioja (PID2020-114216RB-C63), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/. https://toponhisp.org/