Skip to main content
Itzuli ToponHisp
  • Consulta del diccionario
  • Resultados del proyecto
  • Bibliografía
  • Fuentes
  • Ikertzaileentzako sarrera
esglcaeupt-ptastan

Sant Julià de Vilamirosa

Sant Julià de Vilamirosa

Tipologia edo geografia karakterizazioa

Despoblat
Idioma del topónimo
Catalán

Etimoa

SANCTA, SANCTU
Latino
Onomastika
IŪLIĀNUS
Latino
Deantroponimikoak » Pertsonak
VĪLLA
Latino
Giza habitata » Herria
MIROSA, MIROSUS
Latino
Deantroponimikoak » Pertsonak

Laburpen orokorra

El nom és format pels següents elements: sant (del llatí SANCTU), Julià (del llatí IŪLIĀNUS) i Vilamirosa, que és un compost de vila (del llatí VĪLLA) i Mirosa, que és un antropònim femení.

Geografi, historia, administrazio alderdiak

L'església de Sant Julià de Vilamirosa està situada dins del municipi de Manlleu, a la comarca d'Osona. La primera notícia d'aquesta església data del 1040. Tingué un certa importància fins al segle XVI i a partir del 1878 esdevingué una capella rural. Del topònim Vilamirosa, per contra, ja se'n té notícia un segle abans, l'any 941, quan formava part de la demarcació de Roda de Ter.

Leku izen honentzako informazio berezkoa

L'antropònim femení Mirosa (i el seu corresponent masculí) apareix recollit al corpus del RAC p. 405 i es documenta al segle X en el domini lingüístic del català. Sembla que pertany al grup de noms d'origen llatí provinents d'un adjectiu qualificatiu (Aebischer_1928, p. 13), com Graciosa i Gaudiosa. Mirosa tindria el sentit de 'ser mirada, considerada'.

Dokumentazio historikoa

Antzinatekoa eta Erdi Arokoa

  • «in terminio de Roda civitate, ad flumen Tetzer, iusta villa Mirosa.» 937, CatCar_IV, doc. 709
  • «et sunt ipsos iamdictos mulinos in comitatum Eusona, in terminio de Roda civitate, in flumen Tezere, iusta villa Mirosa.» 947, CatCar_IV, doc. 597.
  • «et est hec omnia in comitatu Ausona, in apendicio Roda civitate, prope villa Mirossa, in flumen Tezer.» 994, CatCar_IV, doc. 1681.
  • «et est hec omnia superius scripta in comitatum Ausonam, in apendicio de Roda civitate, in locum que dicunt villa Mirosa.» 1000, CatCar_IV, doc. 1843.
  • «parr. de Villamirosa» s. XII, OnCat VIII, 27b13.
  • «Sent Julià de Vilamirosa, del terme de Gurb» 1359, OnCat VIII, 27b13.
 

Garaikidea

«Vilamirosa» (San Julián de) 1845 (DicMadoz)

Hurbileko leku izenak

Aquest topònim pertany al grup de noms formats per vila + un antropònim, molt freqüents en el domini lingüístic català. Veg. Sant Esteve de Vila-setrú.

Mar Batlle Gutiérrez:  "Sant Julià de Vilamirosa", 

en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el  MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org 

[consultado en 13-12-2025].
Data: 12/12/2025
6840
no-portugues

Coordenadas: 2.27694 41.991739

Las coordenadas en el estado español proceden del IGE

×Cerrar

Visualización de capas

One fine body…

Close Save changes
Probintzia
Barcelona
Bizilagunak
Daturik ez

Herritarren izena eta talde izengoitiak

Herritarren izena(k)
Daturik ez
Sasigentilizioak
Daturik ez

Leku izenak sortutako jende izenak

Abizena
Mirosa
78 ocurrencias
Iturria: INE

El cognom Mirosa és escàs i es troba principalment a la Cerdanya i també a l'Alt Penedès i amb molt poca densitat al Maresme, al Vallès Occidental i el Barcelonès.

Mirosa
Izena
Ez du jende izenik sortu

Bibliografia berezia

Bibliografiarik ez dago

Sinadurak

Erredakzioa: Mar Batlle Gutiérrez

Ministerio de ciencia
Xunta de Galicia
Instituto da Lingua Galega
UPNA
UAM
Universidad de Zaragoza

MCIN/AEI/10.23039/501100011033k finantzatu du Toponomasticon Hispaniae I+D+I proiektua. Aplikazio honek Galiziako Xuntak ikerketa guneen finkapenerako eta egituraketarako ematen dituen laguntzetako bat izan zuen.

Menú del pie

  • Pribatutasun politikak
  • Cookies politikak
  • Harremanetarako
-
-
-
-